Avui, el dia ha començat un xic
rúfol, semblava talment que hagués de ploure però el cert és que el matí s'ha
aguantat bé i, fins i tot, cap a migdia ha semblat que es volia obrir una mica
el cel i deixar entreveure el sol.
Malgrat el temps un mica insegur de
primera hora del matí, els camins de la zona de la Mola i el Montcau estaven
plens de gent passejant i fent esport.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament
del coll d'Estenalles i hem agafat la pista en direcció al coll d’Eres, deixant
enrere l'enorme masia de la Mata. Com que avui no teníem intenció de pujar al
cim del Montcau, hem continuat com si volguéssim baixar per la canal del Llor,
fins arribar a un desviament a mà esquerra que ens indicava el camí de la cova
Simanya.
La humitat de les zones properes a
la cova ja ens anunciaven el que després ens hem trobat, doncs totes les parets
regalimaven aigua i el terra de les diverses cavitats estava ple de bassals.
Tot i això hem pogut recórrer el
tram del passadís central i algun de lateral.
Després d'esmorzar una mica al mateix peu de
l'entrada de la cova, hem refet els nostres passos fins al coll d’Eres amb la
intenció d'anar a visitar els Òbits.
Abans però, molt a prop d'aquesta
cruïlla de camins, hem tingut temps de visitar un conjunt de quatre
enterraments, de l'època visigòtica, que van ser trobats per un pastor l'any
1929. L'exploració d'aquestes tombes, totes elles orientades de cara a llevant,
va ser duta a terme pel Centre Excursionista de Terrassa.
Un cop hem retornat a la pista que
va en direcció a la Mola i abans d'arribar al Roure del Palau, hem agafat un corriol que sortia a l'esquerra
per tal d'arribar a la zona dels Òbits, utilitzant camins més solitaris tot
fent una mica de marrada.
Pel trajecte i des de fora, hem
pogut observar la gran cavitat de l'avenc del Daví, amb 65 metres de fondària i
una gran sala interior on es calcula que hi sojornen 8.000 exemplars de ratpenats.
Al cap de poca estona ja hem arribat
al davant dels Òbits, amb una magnífica vista de la Mola i on hem pogut visitar
per dins tots els racons que, al llarg del temps, han servit d'aixopluc a molta
gent.
Per acabar hem donat la volta per la
pista principal tot passant, ara sí, per davant del Roure del Palau i, tornant
a passar pel coll d’Eres, hem anat en direcció al coll d’Estenalles, inici i
final de la nostra sortida d'avui.
Una bonica excursió, acompanyats en
tot moment d'uns marges ben florits i la bona olor de la farigola.
Aquí us deixo unes quantes
fotografies fetes avui mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.