dissabte, 4 de maig del 2013

Totes les llengües manlleven mots d’altres


Totes ho fan i el català no és cap excepció. Regirant per la xarxa he trobat un document que he trobat força interessant. En ell es parla d'aquests mots que deriven d'altres llengües i admesos al Diccionari General de la Llengua Catalana; a manera de resum, us comento el següent,

Si aquest informe no va errat, tenim 93 anglicismes (paraules que deriven de l'anglès) i d'aquests m'han cridat l'atenció ‘eslip’, ‘suèter’, ‘recital’ o ‘xoc’.

Pel que fa a castellanismes (ja sabeu, que venen del país veí) n'hi ha 107, entre els quals alguns de força curiosos com ara ‘burro’, ‘gandul’, ‘hisenda’, ‘periquito’ o ‘xoriço’.

Ara anem cap els gal·licismes (del francès) i se'n troben 118, alguns de força clars, altres que potser ningú ho diria, com ara ‘bidet’, ‘biberó’, ‘fricandó’, ‘menú’, ‘somier’, ‘tirabuixó’ o ‘xofer’.

D'italianismes (és a dir de l'italià) també n'hi ha, concretament 27, entre els quals ‘fumarola’ o ‘saldo’.

I, finalment, tenim els americanismes (mots arribats de l'altre cantó de l'atlàntic) amb un nombre de 49, on trobem mots com ‘lloro’ o ‘mico’, i aquí m'ha vingut al cap uns versos anònims molt populars, del segle XIX, i que es titulaven ‘un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico’.

Sempre s'aprenen coses noves.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.