Totes ho fan i el
català no és cap excepció. Regirant per la xarxa he trobat un document que he trobat força interessant. En ell es parla d'aquests mots que deriven d'altres llengües
i admesos al Diccionari General de la Llengua Catalana; a manera de resum, us
comento el següent,
Si aquest informe
no va errat, tenim 93 anglicismes (paraules que deriven de l'anglès) i d'aquests
m'han cridat l'atenció ‘eslip’, ‘suèter’,
‘recital’ o ‘xoc’.
Pel que fa a castellanismes
(ja sabeu, que venen del país veí) n'hi ha 107, entre els quals alguns
de força curiosos com ara ‘burro’, ‘gandul’,
‘hisenda’, ‘periquito’ o ‘xoriço’.
Ara anem cap els gal·licismes
(del francès) i se'n troben 118, alguns de força clars, altres que
potser ningú ho diria, com ara ‘bidet’, ‘biberó’,
‘fricandó’, ‘menú’, ‘somier’, ‘tirabuixó’ o ‘xofer’.
D'italianismes
(és a dir de l'italià) també n'hi ha, concretament 27, entre els quals ‘fumarola’ o ‘saldo’.
I, finalment,
tenim els americanismes (mots arribats de l'altre cantó de l'atlàntic) amb
un nombre de 49, on trobem mots com ‘lloro’
o ‘mico’, i aquí m'ha vingut al cap uns versos anònims molt populars, del
segle XIX, i que es titulaven ‘un lloro,
un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico’.
Sempre s'aprenen
coses noves.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.