Sembla que la memòria és com un
magatzem on es van guardant tots els records i les vivències viscudes. Algunes
ens vénen al cap abans que d'altres, les tenim més presents, les recordem
sovint.
Els que hi entenen, però, recomanen treballar, de tant en tant, tota la informació que portem a dins i, d'aquesta
manera, la memòria es manté fresca i tenim menys risc de que se n'esborri algun
contingut.
Fins i tot hi ha mètodes que ensenyen
algunes tècniques per tal d'exercitar correctament aquest treball.
És com si anéssim obrint estances,
una darrere l'altre, obrint i tancant portes, passejant per la vida.
Avui m'he decidit a treballar una
estona i per fer-ho vaig a la zona on diu ‘Molt especial’, després obro el calaix que duu per títol ‘Amor’ i, un cop a dins, vaig directament
a l'apartat que posa ’31 de maig’.
Arribat aquí, vaig tirant enrere en el
temps fins arribar a l'any 1975 i, aleshores, amb una gran emoció i intentant
no perdre el fil, em ve al pensament la pel·lícula d'aquell dia.
Quan m'agrada deturar-me en els
detalls, fixar-me en els teus ulls fantàstics i aquell somriure joiós, recordar
les persones que ja no hi són. I, seguint fent memòria, m'adono que aleshores
era dissabte, un dissabte plujós però gens trist, no se perquè s'ha d'assimilar
pluja amb tristor?
Com que ja és fa una mica tard, avui
procuraré fer un altre exercici pràctic, es tracta d'anar a dormir intentant
somiar allò que penses just en el moment de posar-te al llit i, amb una mica de
sort, potser si que seré capaç d'acabar de veure la pel·lícula sencera, tot
desitjant que arribi demà, 31 de maig, per despertar-me al teu costat, un altre
dia, un altre any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.