Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bristol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bristol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2013

Excursions pel sud-oest d’Anglaterra (dia 3)


Avui, tercera i última jornada de la nostra estada per terres angleses, ha estat un dia una mica diferent.

D'entrada el temps s'ha presentat lleugerament canviat doncs, a primera hora del matí, ha fet un petit ruixat que ha deixat els carrers molls i el cel estava totalment tapat.

Després tocava deixar totes les coses a punt, donat que a mitja tarda havíem de ser a l'aeroport per tornar a Catalunya.

El matí, finalment, s'ha anat arreglant i la pluja no s'ha vist per enlloc.

Hem anat cap el centre de Bristol amb la finalitat de veure una exposició itinerant del British Museum, que aquests dies coincidia a Bristol, sobre l'art egipci i amb el nom de ‘El faraó, rei d'Egipte’.

A la sortida del museu, ens hem apropat a la zona del port, resseguint el passeig que hi ha a tocar del riu Avon i que, a aquella hora, estava força concorregut.

Després hem anat a dinar al ‘Za Za Restaurant’ del mateix Bristol i, als voltants de les quatre de la tarda, ens hem dirigit ja cap a l'aeroport per agafar l'avió que ens portaria de tornada cap a casa.

Certament, han estat tres dies intensos, molt ben aprofitats i visitant llocs, tot ells, molt interessants.






dilluns, 20 de maig del 2013

Excursions pel sud-oest d'Anglaterra (dia 2)


Avui ens hem endinsat al cor del País de Gal·les, nació celta amb identitat pròpia, on el gal·lès, la seva llengua cooficial, es força present doncs es pot veure en totes les indicacions i edificis públics.

Abans, però, cal dir que el dia, pel que fa a la climatologia, ha seguit amb un ambient primaveral, a estones fins i tot estiuenc, sense la pluja habitual i amb poc vent, és a dir, un clima ideal per a fer excursions.

En primer lloc hem anat a la població de Caerphilly, on hem pogut visitar el seu fantàstic castell medieval, construït a finals del segle XIII i que, malgrat estar parcialment en ruïnes, és d'una gran bellesa.

Com molts dels castells de l'època, la fortificació està totalment envoltada per l'aigua i es pot visitar gairebé en la seva totalitat.

Tot seguit hem anat a Cardiff, capital Gal·lesa que, amb gairebé 900.000 habitants, és una de les ciutats més importants de tota aquesta regió.

En destaquen la Catedral, el castell, el Museu Nacional, que hem pogut visitar, i nombrosos equipaments esportius.

Després de dinar i, com ja he dit, de visitar el Museu Nacional, hem fet un llarg passeig fins a la badia, lloc molt concorregut per a practicar-hi activitats nàutiques.

De tornada cap a Bristol hem passat, com ja ho havíem fet al matí, pel pont de Severn, magnífic pont en suspensió amb una llargada de 1,6 quilòmetres.

Un altre excursió molt interessant que ens ha donat una visió de la història i la realitat d'aquest país tan bonic.


























dissabte, 18 de maig del 2013

Història d’una llonganissa de Vic


Després que ja feia una mica més d’un any, aquest cap de setmana hem tornat al sud-oest d'Anglaterra de visita familiar. Esperem que aquesta vegada la meteorologia, tan variable per aquestes contrades, ens deixi visitar tots aquells llocs que, uns i altres, ens han anat recomanant.

Però no ens desviem de la veritable història d'aquest relat. Abans de venir cap aquí, els nostres familiars, ens havien passat una petita llista d'alguns productes catalans, que sempre va bé tenir a mà quant s'està a fora.

Amb la llista a la mà, aquests darrers dies vam proveir-nos de tot allò que ens faltava i el dijous, darrer dia laborable meu a Vic, vaig anar a una de les moltes xarcuteries d'aquesta ciutat per tal de comprar un fuet i una llonganissa.

Em van servir una peça de cada, marca de la casa i amb una pinta magnífica. Val a dir que les hores anteriors al viatge, la llonganissa ha deixat una molt bona olor a l'habitació de casa on l'hem tingut guardada.

Arribat el moment de preparar la maleta, vam anar barrejant aquesta petita col·lecció de productes entre la roba i altres coses que hi dúiem.

Ens feia patir el control de duana, tot i que ben mirat tot allò que portàvem no figura en cap llista de coses prohibides, sempre que, com és el cas, siguin transportades en quantitats petites i per a un us estrictament personal.

Bé, gairebé a mitja nit d'ahir vam arribat a Bristol, lloc principal de la nostra estada en aquesta zona i una vegada al domicili on ens allotgem ha arribat el gran moment, just aquell d'obrir la maleta i anar traient tot el que hi havia al seu interior, separar els productes de menjar i, sobretot, olorar la magnífica flaire que desprenia la tan esperada llonganissa.

Tots hem gaudit del moment, especialment els qui ja fa un temps que estan lluny de casa i troben molt a faltar totes aquestes menges.

Perquè de fet, on hi hagi un bon formatge curat, un pernil de gla, un bon fuet o la famosa ‘llonganissa de Vic’, això si, acompanyat tot plegat d'un bon pa amb tomàquet,  que no ens donin el ‘fish and chips’, el ‘roast beef’ o les ‘salsitxes’ llargues i vermelles acompanyades amb puré de patata.