Termalisme (detall)

Tenint en compte la nostra estada en un balneari de Lanjarón, ahir vaig explicar algunes coses relacionades amb aquesta activitat. Avui, però, com que ja hem fet els primers tractaments que ens han programat comentaré alguns detalls més sobre el particular.

Primer de tot dir que, al balneari, tothom sembla que hi vagi amb el ple convenciment que allà li arreglaran tots els mals que pugui tenir i d’entrada, aquesta creença representa un percentatge molt alt en l’èxit final.

Hi ha sales d’inhalació, amb cabines individuals on cada usuari està una estona aguantant una mascareta a la cara, tot respirant el vapor que es genera en una ampolla que fa com si bullís al pas de l’aire a pressió.

Després hi ha sales amb unes banyeres amb bombolles, com les d’hidromassatge, altres amb unes anomenades dutxes circulars en les que, al final, el fisioterapeuta fa arribar a diferents parts del cos un xorro a pressió d’aigua miraculosa i, finalment, hi ha un lloc on algunes persones, descalçades, van donant voltes a una espècie de jardí que està ple de pedres petites i rodones, acció que, segons diuen, va molt bé per a la circulació de la sang.

També hi ha una habitació dita de l’estufa humida i que ve a ser com una espècie de sauna.

Cada persona, amb roba de bany, barnús i sabatilles, duu a la mà, dins d’una funda de plàstic, el dossier amb els tractaments que, de forma individualitzada, li han prescrit i van d’un lloc a un altre seguint les indicacions del personal del balneari, amb unes sessions que, en conjunt, poden durar al voltant d’una hora i quart.

A l’acabar i veient les cares de la gent que van desfilant, dóna la impressió que tothom surt content i convençut que allò que acaben de fer funcionarà a la perfecció per a millorar el benestar corporal, si més no, jo també ho crec fermament així.