Sóc mig mussol

La meva ascendència, per part de mare, ve de Sant Quirze del Vallès i és prou conegut que els habitants d’aquesta vila, a banda de ‘santquirzencs’ se’ls coneix també com a ‘mussols’.

D’entrada, dir que no em desagrada associar la meva persona, encara que sigui mitjançant l’arbre genealògic, a aquesta au nocturna que té uns ulls força grans i, generalment, oberts de bat a bat. A l’antiga Grècia era l’animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom científic ‘Athene noctua’.

El que voldria explicar, però, és la bonica història que descriu el perquè als habitants de Sant Quirze del Vallès se’ls coneix també com a ‘mussols’. El text, extret del llibre 'Sant Quirze del Vallès', d’Irina Casado, diu així :

La llegenda explica la gran rivalitat que hi havia entre els joves de Sant Quirze i els de Sabadell, els quals no deixaven de molestar-se mútuament. Es conta que les baralles entre joves es donaven quan acabaven els balls, ja que els nois de Sabadell ballaven amb les noies de Sant Quirze i, sovint, posteriorment s’hi casaven, la qual cosa, evidentment, no agradava gens als nois quirzetans. Quan finalitzaven els balls, els joves quirzetans esperaven els seus rivals a la sortida del poble amb l’objectiu de barallar-s’hi.

Però, una nit, els nois de Sabadell van anar a la plaça de la Vila de Sant Quirze amb uns xiulets que imitaven el soroll dels mussols, amb la finalitat de fer-los sonar ben fort i, d’aquesta manera, despertar tots els veïns del poble. Quan la gent de Sant Quirze es despertaren a causa del soroll, van sortir a les finestres per veure que passava, i llavors els joves sabadellencs se’n rigueren mentre deien: ‘Mireu els mussols de Sant Quirze com surten! Mireu quans mussols hi ha!’, ja que, al sortir a les finestres, semblava que haguessin contestat el so del mussol que havien fet amb els xiulets. Des de llavors, segons diu la llegenda, Sant Quirze i els seus habitants s’han conegut com a mussols.

Una altra versió de la mateixa llegenda explica que, quan els joves sabadellencs sortien a ballar amb les noies de Sant Quirze o, fins i tot, quan s’hi casaven i, per tant, la noia de Sant Quirze anava a viure a Sabadell, els nois sabadellencs se’n reien dels de Sant Quirze dient-los que es quedaven ‘sols com un mussol’, perquè les noies els preferien a ells.

Actualment, Sant Quirze del Vallès s’ha fet seu el símbol del mussol, per moltes places de la vila s’hi poden veure figures representatives d’aquesta au i anualment s’hi celebra un 'aplec' amb tot un seguit d’actes i celebracions.