Termalisme

En primer lloc confeso que el termalisme és una de les activitats que encara no havia tingut ocasió de practicar fins el dia d’avui.

La decisió va ser presa fa temps i es tractava d’anar uns dies al balneari de Lanjarón, bàsicament per gaudir d’aquesta activitat tan relaxant i, també, per tal de visitar la zona de les Alpujarras en ple cor del Parc Natural de Sierra Nevada, a la província de Granada.

El viatge, en avió fins a Màlaga, ha estat d’allò més plàcid i normal i, després de recórrer l’autovia que circula paral·lela a una part de la costa malaguenya i granadina, a l’alçada de Salobreña hem girat cap el nord tot endinsant-nos en la comarca de les Alpujarras fins arribar a Lanjarón.

Aquesta estació balneària té una gran varietat i qualitat d’aigües amb uns beneficis per a la salut reconeguts des de fa gairebé 250 anys. Aquestes aigües provenen de la fusió del desglaç de les neus perpètues i de l’aigua de la pluja, esdevenint una aigua freda i pura.

Van ser els mossàrabs els primers a servir-se d’aquestes aigües i els que van donar el nom de Lanjarón a aquest lloc.

Però és a començament del segle XX quan aquest balneari pren més volada i fou punt de reunió i estada de personatges famosos com ara Virgina Woolf, Bertrand Russell, Manuel de Falla o Federico Garcia Lorca.

L’edifici del balneari es va construir el 1928 i des d’aleshores s’hi han anat fent reformes però encara conserva la seva identitat de la ‘belle epoque’.

Be, encara que només sigui per provar-ho i per veure si realment la seva pràctica és tan beneficiosa com diuen, aquesta tarda hem passat la visita mèdica preceptiva per tal de veure que ens poden millorar o solucionar i ja ens han fixat uns tractaments que començarem a realitzar a partir de demà mateix, tot això a més de la recomanació de beure un quart de litre d'aigua de 'San Vicente' abans de cada àpat i de beure aigua de la font de 'la Salut' durant les menjades.

A veure, a veure, si serà veritat tot això i tornem com nous després d’aquesta grata experiència.