Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Termalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Termalisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de juliol del 2012

Termalisme (detall)


Tenint en compte la nostra estada en un balneari de Lanjarón, ahir vaig explicar algunes coses relacionades amb aquesta activitat. Avui, però, com que ja hem fet els primers tractaments que ens han programat comentaré alguns detalls més sobre el particular.

Primer de tot dir que, al balneari, tothom sembla que hi vagi amb el ple convenciment que allà li arreglaran tots els mals que pugui tenir i d’entrada, aquesta creença representa un percentatge molt alt en l’èxit final.

Hi ha sales d’inhalació, amb cabines individuals on cada usuari està una estona aguantant una mascareta a la cara, tot respirant el vapor que es genera en una ampolla que fa com si bullís al pas de l’aire a pressió.

Després hi ha sales amb unes banyeres amb bombolles, com les d’hidromassatge, altres amb unes anomenades dutxes circulars en les que, al final, el fisioterapeuta fa arribar a diferents parts del cos un xorro a pressió d’aigua miraculosa i, finalment, hi ha un lloc on algunes persones, descalçades, van donant voltes a una espècie de jardí que està ple de pedres petites i rodones, acció que, segons diuen, va molt bé per a la circulació de la sang.

També hi ha una habitació dita de l’estufa humida i que ve a ser com una espècie de sauna.

Cada persona, amb roba de bany, barnús i sabatilles, duu a la mà, dins d’una funda de plàstic, el dossier amb els tractaments que, de forma individualitzada, li han prescrit i van d’un lloc a un altre seguint les indicacions del personal del balneari, amb unes sessions que, en conjunt, poden durar al voltant d’una hora i quart.

A l’acabar i veient les cares de la gent que van desfilant, dóna la impressió que tothom surt content i convençut que allò que acaben de fer funcionarà a la perfecció per a millorar el benestar corporal, si més no, jo també ho crec fermament així.



diumenge, 29 de juliol del 2012

Termalisme


En primer lloc confeso que el termalisme és una de les activitats que encara no havia tingut ocasió de practicar fins el dia d’avui.

La decisió va ser presa fa temps i es tractava d’anar uns dies al balneari de Lanjarón, bàsicament per gaudir d’aquesta activitat tan relaxant i, també, per tal de visitar la zona de les Alpujarras en ple cor del Parc Natural de Sierra Nevada, a la província de Granada.

El viatge, en avió fins a Màlaga, ha estat d’allò més plàcid i normal i, després de recórrer l’autovia que circula paral·lela a una part de la costa malaguenya i granadina, a l’alçada de Salobreña hem girat cap el nord tot endinsant-nos en la comarca de les Alpujarras fins arribar a Lanjarón.

Aquesta estació balneària té una gran varietat i qualitat d’aigües amb uns beneficis per a la salut reconeguts des de fa gairebé 250 anys. Aquestes aigües provenen de la fusió del desglaç de les neus perpètues i de l’aigua de la pluja, esdevenint una aigua freda i pura.

Van ser els mossàrabs els primers a servir-se d’aquestes aigües i els que van donar el nom de Lanjarón a aquest lloc.

Però és a començament del segle XX quan aquest balneari pren més volada i fou punt de reunió i estada de personatges famosos com ara Virgina Woolf, Bertrand Russell, Manuel de Falla o Federico Garcia Lorca.

L’edifici del balneari es va construir el 1928 i des d’aleshores s’hi han anat fent reformes però encara conserva la seva identitat de la ‘belle epoque’.

Be, encara que només sigui per provar-ho i per veure si realment la seva pràctica és tan beneficiosa com diuen, aquesta tarda hem passat la visita mèdica preceptiva per tal de veure que ens poden millorar o solucionar i ja ens han fixat uns tractaments que començarem a realitzar a partir de demà mateix, tot això a més de la recomanació de beure un quart de litre d'aigua de 'San Vicente' abans de cada àpat i de beure aigua de la font de 'la Salut' durant les menjades.

A veure, a veure, si serà veritat tot això i tornem com nous després d’aquesta grata experiència.