Avui hem visitat una part de la costa granadina, concretament hem estat a Salobreña, municipi
de la província de Granada situat entre Motril i Almuñecar.
Administrativament el componen
quatre municipis: Lobres, La Caleta, La Guàrdia i Salobreña.
El nucli principal de població està
enclavat en una roca coronada per un castell àrab, terreny que en l’antiguitat
era una illa davant de Lobres i en el seu terme municipal desemboca el riu
Guadalfeo.
La seva història està documentada
des de l’època del neolític, però és en el tercer mil·lenni adC quan apareixen
els primers assentaments estables dedicats principalment a l’agricultura i la ramaderia.
Posteriorment, per aquest territori
hi van passar els fenicis, els cartaginesos i els romans, en quina època era
coneguda com Segalvina i estava dedicada a la vinya, l’olivera i la pesca.
L’any 711 cau dins la dominació
musulmana i passa a ser una alqueria, rebent el nom de Shalubanya, d’on ve
l’actual nom.
El fi de l’època musulmana s’esdevé
l’any 1489 de la mà de Francisco Ramírez de Madrid, nomenat responsable del
castell pels Reis Catòlics com a gratitud per la seva conquesta.
Durant el segle XIX té molta
importància el cultiu de canya de sucre i es fan servir tècniques importades de
Cuba per a la seva industrialització. Aquestes tècniques es basen en l’utilització
del vapor com a força motriu i per a l’obtenció d’un producte molt més refinat.
A partir dels anys seixanta comença
la repercussió turística de la zona i Salobreña s’expandeix amb la construcció
de zones residencials i d’estiueig.
La seva platja és força llarga i
molt concorreguda durant l’època estival essent un lloc molt apreciat com a
destí de vacances.
Aquí teniu alguna mostra de tot això
que comento,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.