dissabte, 18 d’agost del 2012

(Escrit el 08.08.12) El Camí de Sant Jaume


No crec que sigui pedant dir que puc presumir d’una certa experiència en això del Camí de Sant Jaume, de fet, comptant també aquest, ja porto cinc anys fent algun tros, més o menys llarg, del Camí.

Em vaig estrenar l’any 2007 amb la part gallega del trajecte, concretament des de Sàrria, a la província de Lugo, fins a Finisterre tot passant, això si, per Santiago de Compostela i Muxia. En total vam fer uns 200 quilòmetres i, per a mi, va representar l’inici d’una activitat que aniria seguint any rere any.

L’any 2008 ens vam decidir a fer el Camí Català, sortint des de casa i tenint com a primera etapa Montserrat, per arribar a Logroño, amb una distància de 500 quilòmetres i travessant quatre comunitats autònomes, Catalunya, l’Aragó, Navarra i la Rioja. Aquest, segurament, ha estat el més dur de tots els trajectes que hem anat fent.

L’any següent 2009 vam apostar per fer una part del Camí del Nord, sortint des d’Irún i arribant a Ribadesella, caminant uns 450 quilòmetres i passant, bona part del trajecte, a tocar del mar Cantàbric. Aquest és un dels recorreguts que més m’han agradat de tots els que hem anat fent.

Després de saltar-nos l’any 2010, l’any 2011 vam fer, en la seva totalitat, el Camí Primitiu, des de Ribadesella fins a Santiago de Compostela, amb una distància d’aproximadament 400 quilòmetres i amb alguns trams d’un cert desnivell, sobretot al Principat d’Astúries.

Aquest any tocava una part del Camí Aragonès i, de fet, els meus companys de camí han fet el recorregut que va des de Somport fins a Puente la Reina però jo, degut a un canvi en la programació de les meves vacances, m’he hagut d’acontentar en fer només tres etapes del recorregut, concretament la part Navarresa, des de Sangüesa fins a Puente la Reina, amb una distància d’uns 60 quilòmetres i que començo demà mateix.

En total i sumant-hi els d'aquest any, seran més de 1.600 quilòmetres acumulant llocs visitats, moments bons i dolents i, sobretot, vivències força interessants i enriquidores.

Al Camí de Sant Jaume et trobes gent de tot, des d’aquells que només hi van a fer turisme econòmic, sobretot estrangers, fins als que ho fan tots sols per tal d’aïllar-se d’algun problema personal.

Durant els dies que dura la caminada es comparteixen moltes coses, les dificultats, les alegries, les converses amb gent que coneixes allà i, sobretot, es produeix una certa socialització de tot, tant de les coses materials com de les espirituals. El Camí, amb els seus moments bons i dolents, és el camí de tothom i, alhora, individualment cadascú hi aporta alguna cosa.

Les incomoditats es viuen en positiu i les etapes van caient tot intentant arribar a algun lloc, preestablert o no. Aquesta és la grandesa del ‘Camí’.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.