No crec que sigui pedant dir que puc
presumir d’una certa experiència en això del Camí de Sant Jaume, de fet,
comptant també aquest, ja porto cinc anys fent algun tros, més o menys llarg,
del Camí.
Em vaig estrenar l’any 2007 amb la
part gallega del trajecte, concretament des de Sàrria, a la província de Lugo,
fins a Finisterre tot passant, això si, per Santiago de Compostela i Muxia. En
total vam fer uns 200 quilòmetres i, per a mi, va representar l’inici d’una
activitat que aniria seguint any rere any.
L’any 2008 ens vam decidir a fer el
Camí Català, sortint des de casa i tenint com a primera etapa Montserrat, per
arribar a Logroño, amb una distància de 500 quilòmetres i travessant quatre
comunitats autònomes, Catalunya, l’Aragó, Navarra i la Rioja. Aquest,
segurament, ha estat el més dur de tots els trajectes que hem anat fent.
L’any següent 2009 vam apostar per
fer una part del Camí del Nord, sortint des d’Irún i arribant a Ribadesella,
caminant uns 450 quilòmetres i passant, bona part del trajecte, a tocar del mar
Cantàbric. Aquest és un dels recorreguts que més m’han agradat de tots els que
hem anat fent.
Després de saltar-nos l’any 2010,
l’any 2011 vam fer, en la seva totalitat, el Camí Primitiu, des de Ribadesella
fins a Santiago de Compostela, amb una distància d’aproximadament 400
quilòmetres i amb alguns trams d’un cert desnivell, sobretot al Principat
d’Astúries.
Aquest any tocava una part del Camí
Aragonès i, de fet, els meus companys de camí han fet el recorregut que va des
de Somport fins a Puente la Reina però jo, degut a un canvi en la programació
de les meves vacances, m’he hagut d’acontentar en fer només tres etapes del
recorregut, concretament la part Navarresa, des de Sangüesa fins a Puente la
Reina, amb una distància d’uns 60 quilòmetres i que començo demà mateix.
En total i sumant-hi els d'aquest any, seran més de
1.600 quilòmetres acumulant llocs visitats, moments bons i dolents i, sobretot,
vivències força interessants i enriquidores.
Al Camí de Sant Jaume et trobes gent
de tot, des d’aquells que només hi van a fer turisme econòmic, sobretot
estrangers, fins als que ho fan tots sols per tal d’aïllar-se d’algun problema
personal.
Durant els dies que dura la caminada
es comparteixen moltes coses, les dificultats, les alegries, les converses amb
gent que coneixes allà i, sobretot, es produeix una certa socialització de tot,
tant de les coses materials com de les espirituals. El Camí, amb els seus
moments bons i dolents, és el camí de tothom i, alhora, individualment cadascú
hi aporta alguna cosa.
Les incomoditats es viuen en positiu
i les etapes van caient tot intentant arribar a algun lloc, preestablert o no.
Aquesta és la grandesa del ‘Camí’.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.