He passat deu dies sense estar
connectat a la xarxa, vull dir a ‘internet’,
i he sobreviscut a l’experiència. Ho dic amb tota la ironia del món perquè,
avui en dia, sembla que si no tenim el ‘navegador’
a prop i no podem consultar el correu o bé les xarxes socials estem morts.
La societat actual no ens deixa
alternativa, vivim amb la necessitat de comunicar-nos constantment amb els
demés i de saber si ens han enviat algun ‘mail’, encara que sigui trivial i
sense cap valor.
Si no podem connectar-nos a la
xarxa, malgrat que sigui per poques hores o, com el meu cas, per pocs dies,
sembla talment que ens falti quelcom de vital i important, com si estiguéssim
mancats de l’aire que respirem.
Confesso, però, que no he estat
deslligat del tot de la informació i, d’una o altra manera, he intentat saber
que li passava a la humanitat. He sabut, per exemple, que ja s’han acabat els
Jocs Olímpics de Londres, sense que m’hagi intoxicat de la gran profusió
d’imatges televisades, he estat al cas de la gran quantitat de focs arreu de la
nostra geografia, la qual cosa m’ha provocat una certa angoixa i han continuat
bombardejant-me amb un ‘mai acabar’
de notícies econòmiques, l’IVA apunt d’apujar-se, la prima de risc pels núvols,
la problemàtica dels aturats, etcètera, etcètera.
No estic segur del tot, però crec
que si no hagués tingut ni aquesta mínima informació, aquests deu dies, encara
haguessin estat millors per a mi, doncs un percentatge molt alt de les notícies
que diàriament ens arriben, són negatives i dolentes i, per tant, potser millor
no saber-les.
És el gran drama de l’anomenada
societat de la informació, a cada instant sabem tot el que passa a qualsevol
punt del planeta i, sovint, massa sovint, desconeixem o deixem de banda el que passa
al voltant de nosaltres mateixos.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.