dilluns, 27 d’agost del 2012

Perot ‘lo lladre’ (també al Vallès)


En Perot Rocaguinarda, a diferència del bandoler Capablanca, va ser un personatge molt més real, citat fins i tot per Cervantes al seu ‘Quixot’.

En Perot era fill del Mas Rocaguinarda d’Oristà (Osona) i pertanyia a la facció Nyerra, que defensava el dret dels senyors enfront dels Cadells que defensaven els drets dels camperols i ciutadans.

En Perot campà per les terres d’Osona però tingué a la seva quadrilla gent de la zona del Vallès, com en Joan Muntada àlies ‘lo minyó de Sant Llorenç Savall’, segons consta en les actes del notari Joan Marfà de Sabadell.

En Muntada i els seu company Bernat lo Carnisser, anomenat ‘la Cua’, de Caldes de Montbui, s’escapoliren de l’escamot de la Unió, l’abril de 1610. Els fets van succeir el 7 d’abril de 1610 quan el batlle de Sant Llorenç, Pere Agell, tenint coneixement que pels voltants de la vila hi havia moviment de bandolers, ordenà a Vicenç Burc i els soldats de la seva ‘desena’ que formessin un escamot per tal de fer-los presoners. La tarda d’aquell dia es van dirigir a l’hostal de Francesc Busqueta i van formar l’escamot sis persones, en Vicenç Burc, el mateix hostaler, Jaume Marquet, Antoni Borrell, Salvador Dalmau i Antoni Comadran, a més del deu soldats comanats per Vicenç Burc.

Emparats per la nit i després que els disparessin tres fortes ‘pedrenyalades’, els perseguits, entre ells en Joan Muntada i el seu company, es van fer escàpols, i mig ferits van passar aquella nit al mas de la Roca, a la Vall d’Horta. L’endemà, abans que l’escamot anés en la seva busca, els bandolers es dirigiren al bosc de les Estenalles, ja en el terme de Mura, i allà es van trobar amb altres bandolers que els van ajudar a fugir.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.