Després de retrobar-me amb els
companys del Camí, a Sangüesa, em carrego la motxilla a l’espatlla, uns nou
quilograms de pes, i comencem a caminar a tres quarts de set del matí.
Avui toca fer uns 23 kms. i totes les
previsions indiquen un dia molt assolellat i amb forta calor.
De mica en mica, el meu cos es va
habituant a la nova situació, principalment al pes, i em venen a la memòria
moltes de les experiències ja viscudes d’anys anteriors, caminar per corriols,
fer trams d’asfalt, anar bevent aigua, parar de tant en tant per a descansar.
La primera part d’aquesta etapa és
força bonica doncs passem per la part
coneguda com la ‘Foz de Lumbier’, una
antiga via de ferrocarril transformada ara en ‘via verda’ i que té un recorregut espectacular, caminant pel
congost i travessant alguns túnels.
Després seguim una bona estona pel
costat de la carretera tot passant per conreus de vinya que indiquen una de les
principals activitats agrícoles d’aquesta zona.
Tal com ja estava previst la calor és intensa i,
tenint en compte l’hora que és, migdia, i que tenim per davant un coll de
muntanya, seguir caminant es fa força difícil.
Anem pujant per salvar el fort
desnivell i a cada passa que fem ens costa més avançar, jo no he sabut trobar
aigua enlloc i gairebé m’he quedat sense. En aquestes circumstàncies això és el
pitjor que em podia passar.
Vaig una mica més avançat que els
demés, suposo que amb les ganes d’arribar a dalt i veure ja el poble d’Izco, però
el cert és que la pista que trepitgem no s’acaba mai i no hi ha cap ombra on
poder descansar una estona.
Prop d’una granja de vaques, em
quedo al costat d’una petita ombra que hi ha tocant al camí i m’estiro una mica
al terra doncs, a causa de la intensa calor, de l’esforç fet i de la manca
d’aigua, estic una mica marejat.
Al cap d’una mitja horeta arriben al
lloc on sóc la resta de companys i tots ells em volen donar alguna cosa, aigua,
sucs de fruita i ‘xuxes’ ensucrades, al temps que m’estiro amb les cames
enlairades damunt d’una màrfega. Un quart d’hora més tard ja estic recuperat del
tot, la seva ajuda m’ha salvat de l’ensurt.
Estem a uns dos quilòmetres del punt
d’arribada i, ara, el camí ja fa baixada i té alguna ombra. Ja comencem a veure
el campanar d’Izco.
A un quart de tres i després de
caminar set hores i mitja, arribem a l’alberg on no tots tenim llitera, jo tinc
la sort de tenir un matalàs al terra i els que es queden sense lloc, després de
dinar, marxaran cap a la propera població de Monreal, amb autobús, on els han assegurat
que tindran plaça.
Després d’una bona dutxa reparadora,
dinem a l’alberg, doncs en aquest petit poble no hi ha cap altre servei. Ens
preparem una bona amanida i un magnífic plat de pasta. Després me’n vaig a
descansar una estona al meu ‘llit’.
Per la tarda, la persona responsable
de l’alberg ens convida a visitar l’església del poble, dedicada a San Martin,
i uns quants caminants entrem a dintre, s’hi està molt fresc i ens quedem allà
una estona admirant el retaule i la resta d’imatges.
Al vespre, per sopar, una mica més
d’amanida i un parell de peces de fruita i a dormir doncs hem decidit que
l’endemà sortiríem a partir de les cinc del matí per evitar, dintre del
possible, l’acció del Sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.