dissabte, 18 d’agost del 2012

(Escrit el 09.08.12) 1a. etapa – de Sangüesa a Izco


Després de retrobar-me amb els companys del Camí, a Sangüesa, em carrego la motxilla a l’espatlla, uns nou quilograms de pes, i comencem a caminar a tres quarts de set del matí.

Avui toca fer uns 23 kms. i totes les previsions indiquen un dia molt assolellat i amb forta calor.
De mica en mica, el meu cos es va habituant a la nova situació, principalment al pes, i em venen a la memòria moltes de les experiències ja viscudes d’anys anteriors, caminar per corriols, fer trams d’asfalt, anar bevent aigua, parar de tant en tant per a descansar.

La primera part d’aquesta etapa és força  bonica doncs passem per la part coneguda com la ‘Foz de Lumbier’, una antiga via de ferrocarril transformada ara en ‘via verda’ i que té un recorregut espectacular, caminant pel congost i travessant alguns túnels.

Després seguim una bona estona pel costat de la carretera tot passant per conreus de vinya que indiquen una de les principals activitats agrícoles d’aquesta zona.

Tal com  ja estava previst la calor és intensa i, tenint en compte l’hora que és, migdia, i que tenim per davant un coll de muntanya, seguir caminant es fa força difícil.

Anem pujant per salvar el fort desnivell i a cada passa que fem ens costa més avançar, jo no he sabut trobar aigua enlloc i gairebé m’he quedat sense. En aquestes circumstàncies això és el pitjor que em podia passar.

Vaig una mica més avançat que els demés, suposo que amb les ganes d’arribar a dalt i veure ja el poble d’Izco, però el cert és que la pista que trepitgem no s’acaba mai i no hi ha cap ombra on poder descansar una estona.

Prop d’una granja de vaques, em quedo al costat d’una petita ombra que hi ha tocant al camí i m’estiro una mica al terra doncs, a causa de la intensa calor, de l’esforç fet i de la manca d’aigua, estic una mica marejat.

Al cap d’una mitja horeta arriben al lloc on sóc la resta de companys i tots ells em volen donar alguna cosa, aigua, sucs de fruita i ‘xuxes’ ensucrades, al temps que m’estiro amb les cames enlairades damunt d’una màrfega. Un quart d’hora més tard ja estic recuperat del tot, la seva ajuda m’ha salvat de l’ensurt.

Estem a uns dos quilòmetres del punt d’arribada i, ara, el camí ja fa baixada i té alguna ombra. Ja comencem a veure el campanar d’Izco.

A un quart de tres i després de caminar set hores i mitja, arribem a l’alberg on no tots tenim llitera, jo tinc la sort de tenir un matalàs al terra i els que es queden sense lloc, després de dinar, marxaran cap a la propera població de Monreal, amb autobús, on els han assegurat que tindran plaça.

Després d’una bona dutxa reparadora, dinem a l’alberg, doncs en aquest petit poble no hi ha cap altre servei. Ens preparem una bona amanida i un magnífic plat de pasta. Després me’n vaig a descansar una estona al meu ‘llit’.

Per la tarda, la persona responsable de l’alberg ens convida a visitar l’església del poble, dedicada a San Martin, i uns quants caminants entrem a dintre, s’hi està molt fresc i ens quedem allà una estona admirant el retaule i la resta d’imatges.

Al vespre, per sopar, una mica més d’amanida i un parell de peces de fruita i a dormir doncs hem decidit que l’endemà sortiríem a partir de les cinc del matí per evitar, dintre del possible, l’acció del Sol.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.