Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internet. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de novembre del 2012

No tot és fiable a internet


Que la informació trobada a internet no és del tot fiable això ja ho sabíem, jo mateix he escrit més d'un cop sobre aquest aspecte negatiu de la xarxa, ara bé quan això afecta a informació vital el tema ja ‘passa de taca d’oli’.

M’explicaré, tinc per costum, abans de sortir de casa cada matí, posar-me al dia visitant unes quantes pàgines web de confiança, faig una llambregada a dos o tres portals informatius, per estar al corrent del que ha passat en les darreres hores, miro la situació del trànsit a les carreteres per on tinc de passar, repasso els saldos del banc per saber si estic en números verds o vermells i, finalment, miro la climatologia per decidir que posar-me al sortir al carrer, és a dir, si cal que m’abrigui molt o poc.

Pel que fa a aquest darrer punt, el climatològic, primer miro el temps que fa a Castellar del Vallès, més que res per no treure el nas per la finestra, ho faig a través d'un portal meteorològic seriós i la veritat és que, normalment, em dóna una informació força encertada.

Tot seguit i per complementar-ho, entro al web de l’ajuntament de Vic, per tal d'informar-me de la temperatura que em trobaré quan, tot anant a treballar, arribi a la capital d'Osona, bé això només els dimarts, dimecres i dijous que són els únics dies de la setmana que vaig a treballar.

Des de fa uns quants dies, quan faig aquesta darrera operació d'entrar a la pàgina www.vic.cat , a la pestanya de la dreta que marca el temps, hi diu 11,1 ºC, sempre la mateixa xifra.

Això que indiqui la mateixa temperatura des de fa uns quants dies, ja m’hauria d'haver fet sospitar, però no, innocentment, he cregut que una espècie de fenomen estrany, del tipus ‘inversió tèrmica’ però a l’inrevés, era el causant d'aquesta casualitat; cada dia m’he cregut aquesta dada i ja us podeu imaginar la fredorada que m’he trobat a l’arribar a Vic a primera hora del matí i jo, amb una ‘jaqueteta’ no massa tapada i poca cosa més, tot per fer cas ‘a ulls clucs’ del que m’indica l’esmentada pàgina web.

Pot passar dues coses, o bé que el termòmetre que serveix la informació al portal d’internet s’hagi encallat i no es mogui d'aquí, 11,1 ºC, o bé que sigui una dada que incorpora alguna persona físicament i estigui de vacances, però la veritat és que aquests dies que ha començat a fer força fredor als matins he fet el camí des de l’aparcament on deixem el cotxe fins la plaça de la Catedral, on treballo, amb les mans a la butxaca, caminant de pressa i sense parlar gaire per evitar d'obrir la boca.

A partir de la setmana vinent, quan torni anar a Vic ja no faré cas del termòmetre oficial de la pàgina web de l’ajuntament i m’enduré alguna peça d'abric per tal de no passar més fred.

Queda clar doncs que no s’ha de fer cas ‘de totes totes’ del que surt publicat a internet perquè si ho fem podem quedar glaçats, com jo mateix he quedat.


(Nota.- si voleu, podeu entrar a la pàgina indicada més amunt i veureu que és del tot veritat, que no m’ho invento vaja. A veure fins quan dura això de l’11,1 ºC, a veure si per Nadal encara posa el mateix)



dimarts, 4 de setembre del 2012

El 'Gran Germà'


No sé si ja en teniu coneixement o no, però avui us explicaré algunes coses que jo he pogut copsar alhora de fer servir el meu bloc.

Cada vegada que hi faig una nova entrada i, a continuació, la comparteixo a ‘facebook’, automàticament, i quasi al mateix moment, tinc dues o tres lectures des de Palo Alto – Mountain View a Califòrnia, als Estats Units d’Amèrica.

Com que faig entrades a qualsevol hora del dia o de la nit, no crec que aquest ‘amic invisible’ americà sigui realment una persona de ‘carn i ossos’, més aviat crec que és un ordinador que, de forma programada, rastreja tota entrada de bloc que es comparteix a ‘facebook’ a qualsevol part del món.

Per una altra banda, a d'altres hores del dia o de la nit i de forma totalment aleatòria, tinc lectures diàries del meu bloc des de Moscou, a la Federació Russa, i suposo que aquests s’ho deuen mirar des d’una altra vesant, o no.

Donat que em considero un blocaire prolífic, com a mínim hi faig una entrada diària, cada cop que algun ordinador d'aquest deu fer saltar l'alarma, deuen exclamar 'uff, ja tenim aquí aquest pesat de Catalonia !'.

Bé, elucubracions i bromes a banda, tot seguit faig algunes reflexions al  respecte:

La primera és que no considero que el meu bloc sigui tan important com perquè en facin un seguiment sistemàtic des dels Estats Units d’Amèrica o des de Rússia.

La segona és que no sé perquè perden el temps buscant quelcom d’amagat entre els meus escrits, doncs ja els puc avançar que no hi trobaran res d’especial, en tot cas hi trobaran un gran interès per Catalunya, per la natura i pel medi ambient, coses que, en cap cas, es podran considerar com a dolentes.

I la tercera, potser la més preocupant, és que això és una constatació més de que tot el que es mou per internet sembla estar constantment vigilat per uns grans ulls, suposo que informatitzats, i que van buscant quelcom que es pugui apartar de les pautes i normes que 'ells' donen per bones, a l’estil del ‘Gran Germà’ de la novel·la de George Orwell.

Jo, com que per a entendre-ho, suposo s’ho deuen traduir a l’anglès i, tanmateix, al rus, miro sempre de fer servir mots o expressions poc usuals, a veure si així el traductor automàtic no troba la correspondència en el seu idioma i, de passada, aprenen una mica de català.

En el meu cas ja els puc dir, des d’aquí i des d’ara mateix, que es poden ben bé estalviar tota aquesta despesa i pèrdua de temps.



diumenge, 19 d’agost del 2012

Deu dies desconnectat


He passat deu dies sense estar connectat a la xarxa, vull dir a ‘internet’, i he sobreviscut a l’experiència. Ho dic amb tota la ironia del món perquè, avui en dia, sembla que si no tenim el ‘navegador’ a prop i no podem consultar el correu o bé les xarxes socials estem morts.

La societat actual no ens deixa alternativa, vivim amb la necessitat de comunicar-nos constantment amb els demés i de saber si ens han enviat algun ‘mail’, encara que sigui trivial i sense cap valor.

Si no podem connectar-nos a la xarxa, malgrat que sigui per poques hores o, com el meu cas, per pocs dies, sembla talment que ens falti quelcom de vital i important, com si estiguéssim mancats de l’aire que respirem.

Confesso, però, que no he estat deslligat del tot de la informació i, d’una o altra manera, he intentat saber que li passava a la humanitat. He sabut, per exemple, que ja s’han acabat els Jocs Olímpics de Londres, sense que m’hagi intoxicat de la gran profusió d’imatges televisades, he estat al cas de la gran quantitat de focs arreu de la nostra geografia, la qual cosa m’ha provocat una certa angoixa i han continuat bombardejant-me amb un ‘mai acabar’ de notícies econòmiques, l’IVA apunt d’apujar-se, la prima de risc pels núvols, la problemàtica dels aturats, etcètera, etcètera.

No estic segur del tot, però crec que si no hagués tingut ni aquesta mínima informació, aquests deu dies, encara haguessin estat millors per a mi, doncs un percentatge molt alt de les notícies que diàriament ens arriben, són negatives i dolentes i, per tant, potser millor no saber-les.

És el gran drama de l’anomenada societat de la informació, a cada instant sabem tot el que passa a qualsevol punt del planeta i, sovint, massa sovint, desconeixem o deixem de banda el que passa al voltant de nosaltres mateixos.


divendres, 1 de juny del 2012

( Error 404 – fitxer no trobat )


Quan naveguem per l’espai d’internet, és força freqüent que ens trobem amb alguna pàgina que ens digui que s’ha produït un ‘Error 404’, la causa d’aquest error és perquè estem sol·licitant al servidor una pàgina o un fitxer inexistent.

Ara bé, el més interessant de tot plegat és saber el perquè s’anomena ‘Error 404’ a aquest tipus de problema.

Una explicació força curiosa i que corre per internet comenta el següent, al començament de la WWW (world wide web), que és com es coneix també internet, els que hi navegaven eren molt poca gent i, en algun lloc de Suissa hi havia uns servidors on, a tot estirar, hi treballaven dues o tres persones, que eren les encarregades d'atendre les peticions d’algun fitxer des de qualsevol punt de la xarxa. Aquestes persones, de forma totalment manual, buscaven el fitxer i l’enviaven al peticionari. Físicament, aquest lloc de treball estava ubicat a l’habitació número 4 de la quarta planta de l’edifici, és a dir, a l’habitació 404.

Fins aquí tot normal, però en el moment que es demanava algun arxiu que no existia, aleshores els empleats d’aquesta habitació retornaven un missatge que deia ‘Habitació 404: fitxer no trobat’, evidentment amb la seva versió anglesa ‘Room 404: file not found’. Aquest missatge d’error ha arribat fins als nostres dies amb la seva descripció actual i generalitzada  ‘Error 404, file not found’.

Això si, actualment ja està tot automatitzat, no hi ha cap persona que manualment manipuli la demanda d’informació, els servidors no estan a cap ‘habitació 404’, si no que estan escampats per tot el món, i només n’ha quedat aquesta descripció tan especial i estrambòtica.