Després de la classe de ball de saló d'ahir vespre i per acabar d'estirar les cames, aquest matí, m'he decidit per fer una excursió fins el Puig de la Creu, cim d'uns 670 metres i proper a Castellar del Vallès, l'ascensió l'he feta per darrera, pel camí de Can Padró i passant per la ' font del Gurri ', lloc especial per a descansar-hi uns instants, i després, tot fent algunes ziga-zagues, s'arriba fàcilment al cim de la muntanya, un cop allà he tornat a Castellar per la pista anomenada dels bombers. Val a dir que, des del cim i tot baixant, les vistes del Vallès i, sobretot, de la vila de Castellar i de la muntanya de Sant Llorenç del Munt són realment fantàstiques.
I ja que estem parlant d'aquest lloc aquí us deixo la transcripció de la llegenda del drac del Puig de la Creu,
La
història va anar de la següent manera: Corrien temps de sarraïns a Catalunya i
per les terres del Vallès. Des de l'Àfrica, aquests van dur un víbria, un tipus
de drac d'allò més ferotge, per venjar-se de les seves derrotes davant els
cristians. De petita l'alimentaren, a la cova de Santa Agnès, amb bestiar, fins
que va adquirir enormes dimensions. Un cop privada de menjar, la víbria es va
posar recercar l'aliment per les terres de l'entorn de Sant Llorenç del Munt:
Matadepera, Sant Llorenç Savall o Castellar estaven atemorides per la presència
del terrible drac que acabava amb els seus ramats, malmetia les collites i
matava persones.
De
nit, el monstre s'arrecerava al que avui coneixem com la Cova del Drac. Les
queixes es van anar aixecant fins que van arribar a les orelles del bon comte
de Barcelona Sunifred, que escoltant-les va decidir que el seu gran cavaller
Spes anés cap a Sant Llorenç a liquidar la bèstia que atemoria la zona,
acompanyat per un escamot d'altres cavallers. Spes va arribar al lloc on la
bèstia es trobava, i va ser tal l'espant que va produir els cavalls que
l'acompanyaven, que aquests es van precipitar per un dels cingles de la
muntanya, que avui es coneix com el Cingle del Cavalls. Desprès del fracàs del
cavaller, el mateix comte Sunifred, valent com era, va ser qui va anar a matar
el drac, acompanyat per un seguici.
La
lluita va començar quan el comte amb un branca de roure, es va acostar a la
Cova i el drac s'hi abraonà. Sunifred va trencar la branca que va quedar als
peus de la fera en forma de creu, veient-hi un senyal diví. El comte, amb
energies renovades, va ferir-lo de mort al ventre amb la seva llança. El drac
se'n va anar volant fins al Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en
dia coneixem com el Sot d'en Goleres. Amb petites volades va pujar fins al cim,
on els crits que feia atemorien la comarca sencera. En Sunifred i els seus
homes hi arribaren i allà van rematar la fera.
Les llegendes ens expliques fets fabulosos però també serveixen per ubicar-nos físicament en els llocs i, perquè no, per a fer-nos somiar.
Avui ja tenim la feina força feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.