Silencis, malgrat la proximitat,
mirades perdudes en el més enllà,
ambdues, amb la mateixa necessitat
i cadascuna amb un somni diferent.
Aviat escoltarem els cants matiners,
en breu les veurem dibuixar en el cel.
Són a punt d’arribar d’un llarg camí
i jo les espero amb els braços oberts.
Quin goig veure-les arribar !
Quina buidor quan retornen al sud !
Ara mateix són molt a prop d’aquí
i jo les espero amb els braços oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.