Em considero una persona afortunada; no pas perquè
m’hagi tocat la loteria, ni perquè faci festa els dilluns i divendres, que
també, ho dic pel despertar que tinc cada matí.
Bé, per començar us explico que
tinc per costum llevar-me, més o menys, sempre a la mateixa hora,
aproximadament a les 6 del matí, és un costum que tinc des de ben jove, i per
tal d’aconseguir-ho acostumo, com la majoria de la gent, a servir-me del despertador, en el meu cas el programo sempre perquè soni 5 minuts abans de les 6. Això dels 5 minuts de marge és per acabar-me de desvetllar de manera
plàcida, però ara resulta que, des de fa uns dies, després d’escoltar el soroll
desagradable del despertador i mentre estic en aquest interval entre adormit i
despert, escolto l’agradable cant primaveral d’una merla, si, si, un bell cant que m’acaba
de despertar amb molta serenor i alegria.
No sé si coneixeu el cant de la
merla, a mi m’encanta, sobretot a aquella hora en què el dia creix i no hi ha massa soroll al carrer i, des del llit i amb els ulls clucs, el vaig
assaborint lentament.
Val a dir què, entre l’au i jo només hi ha una finestra
amb la persiana avall i, per tant, l’escolto molt a prop i amb certa nitidesa, crec que en tot el carrer només s'atura al nostre arbre, això si que és tot un privilegi.
M’agradaria saber si sempre és la mateixa au o es van tornant entre varies, però
no m’atreveixo a aixecar la persiana per por de perdre aquest plaer matinal.
Ho segueixo afirmant, em considero una persona molt
afortunada, sobretot per aquest despertar diari que tinc.
Aquí podeu escoltar el seu cant :

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.