Drogues!

Avui hem anat al cinema a veure la pel·lícula 'Contraband'. Una gran  producció, amb una realització molt acurada i una fotografia perfecte. Es tracta d'un film d'acció que deixa al descobert el món de les drogues, el contraban i, en definitiu, l'entramat de les màfies i la delinqüència que envolta les xarxes de distribució d'aquest greu problema per a la societat actual.

De tota manera, el problema de les drogues és quelcom que ve de lluny i val la pena resseguir en la història per tal de fer-se una idea de com a evolucionat al llarg dels temps.

Recull històric del consum de drogues :

Abans de les primeres civilitzacions  ja hi ha proves que l'home feia ús de drogues. En totes les civilitzacions, des de l'assíria fins a l'actual del segle XXI, l'ésser humà ha consumit tot tipus de drogues per diversos motius, religiosos, rituals, medicinals,  hàbits o costums. Per exemple, el cultiu d'opi a la Mesopotàmia data del quart mil·lenni abans de Crist, l'ús de la fulla de coca és constatat al 2100 aC a l'Equador i al 2500 aC a Perú i hi ha referències que testimonien l'ús psicoactiu del cànnabis a l'actual Xina, cap el 2700 aC.

No va ser fins el segle XVII i a Europa que va aparèixer per primer cop la noció del que, aleshores, es va considerar ‘substància viciosa’, terme que va proposar l'economista Jean-baptiste de Montyon per a taxar amb impostos certs comportaments considerats immorals. Els impostos especials per a comportaments no desitjats moralment ja es feien abans, per exemple a la península Ibèrica, per a les persones de religions diferents a la del poder, i a l'Església Catòlica per a poder menjar, per exemple, carn als dies de peix.

A Catalunya, el baró de Maldà (1746 - 1819) confessa al seu ‘Calaix de sastre’ que una de les seves debilitats és l'addicció al tabac i a la xocolata, i troba poc educat obligar els altres a respirar el fum del tabac de pipa. Però el pas de la percepció d'un comportament poc moral a poc saludable no es va donar fins a finals del segle XIX. En 1887, Thomas Larchevêque va escriure un assaig sobre el tabac al qual definia les substàncies vicioses com a productes tals que "el seu consum perjudicial o com a mínim que no serveix per res no aporta cap benefici a l'organisme i no són més que excitants perniciosos del sistema nerviós".

Al segle XX es van començar a denominar ‘drogues’ el que fins aleshores havien estat ‘substàncies vicioses’, completant i fent evolucionar la definició de Larchevêque a mida que es descobrien els diversos efectes concrets que exerceixen a l'organisme. El concepte de droga es va aplicar ja a les substàncies actives, en farmàcia o per a altres usos, i en llengües com l'anglesa de fet encara tenen el mateix sentit que ‘medicament’. En la cultura occidental dels segles XX i XXI la droga és considerada un tema tabú.

Les lleis contra les diferents drogues tenen com a molt una antiguitat de 80 anys. Un exemple de prohibicionisme va ser la Llei seca als Estats Units durant els anys 1920 i 1930, mitjançant la qual es va arribar a prohibir els licors i les begudes alcohòliques. L'experiment de la prohibició va fracassar estrepitosament i va ser l'origen del poder de certs grups mafiosos que van començar traficant amb aquesta droga, i quan va ser legalitzada, van canviar a unes altres que seguien prohibides. Malgrat ser les dues substàncies que més morts provoquen en les societats occidentals, alcohol i tabac no tenen el mateix estigma que les restants drogues, ja que són legals i el seu ús està acceptat socialment i regulat per l'administració pública.