Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drogues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drogues. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de març del 2012

Drogues!

Avui hem anat al cinema a veure la pel·lícula 'Contraband'. Una gran  producció, amb una realització molt acurada i una fotografia perfecte. Es tracta d'un film d'acció que deixa al descobert el món de les drogues, el contraban i, en definitiu, l'entramat de les màfies i la delinqüència que envolta les xarxes de distribució d'aquest greu problema per a la societat actual.












De tota manera, el problema de les drogues és quelcom que ve de lluny i val la pena resseguir en la història per tal de fer-se una idea de com a evolucionat al llarg dels temps.


Recull històric del consum de drogues :
Abans de les primeres civilitzacions  ja hi ha proves que l'home feia ús de drogues. En totes les civilitzacions, des de l'assíria fins a l'actual del segle XXI, l'ésser humà ha consumit tot tipus de drogues per diversos motius, religiosos, rituals, medicinals,  hàbits o costums. Per exemple, el cultiu d'opi a la Mesopotàmia data del quart mil·lenni abans de Crist, l'ús de la fulla de coca és constatat al 2100 aC a l'Equador i al 2500 aC a Perú i hi ha referències que testimonien l'ús psicoactiu del cànnabis a l'actual Xina, cap el 2700 aC.
No va ser fins el segle XVII i a Europa que va aparèixer per primer cop la noció del que, aleshores, es va considerar ‘substància viciosa’, terme que va proposar l'economista Jean-baptiste de Montyon per a taxar amb impostos certs comportaments considerats immorals. Els impostos especials per a comportaments no desitjats moralment ja es feien abans, per exemple a la península Ibèrica, per a les persones de religions diferents a la del poder, i a l'Església Catòlica per a poder menjar, per exemple, carn als dies de peix.
A Catalunya, el baró de Maldà (1746 - 1819) confessa al seu ‘Calaix de sastre’ que una de les seves debilitats és l'addicció al tabac i a la xocolata, i troba poc educat obligar els altres a respirar el fum del tabac de pipa. Però el pas de la percepció d'un comportament poc moral a poc saludable no es va donar fins a finals del segle XIX. En 1887, Thomas Larchevêque va escriure un assaig sobre el tabac al qual definia les substàncies vicioses com a productes tals que "el seu consum perjudicial o com a mínim que no serveix per res no aporta cap benefici a l'organisme i no són més que excitants perniciosos del sistema nerviós".
Al segle XX es van començar a denominar ‘drogues’ el que fins aleshores havien estat ‘substàncies vicioses’, completant i fent evolucionar la definició de Larchevêque a mida que es descobrien els diversos efectes concrets que exerceixen a l'organisme. El concepte de droga es va aplicar ja a les substàncies actives, en farmàcia o per a altres usos, i en llengües com l'anglesa de fet encara tenen el mateix sentit que ‘medicament’. En la cultura occidental dels segles XX i XXI la droga és considerada un tema tabú.
Les lleis contra les diferents drogues tenen com a molt una antiguitat de 80 anys. Un exemple de prohibicionisme va ser la Llei seca als Estats Units durant els anys 1920 i 1930, mitjançant la qual es va arribar a prohibir els licors i les begudes alcohòliques. L'experiment de la prohibició va fracassar estrepitosament i va ser l'origen del poder de certs grups mafiosos que van començar traficant amb aquesta droga, i quan va ser legalitzada, van canviar a unes altres que seguien prohibides. Malgrat ser les dues substàncies que més morts provoquen en les societats occidentals, alcohol i tabac no tenen el mateix estigma que les restants drogues, ja que són legals i el seu ús està acceptat socialment i regulat per l'administració pública.