Aquests dos sants són força presents
a molts indrets de Catalunya, com per exemple a l'Alt Empordà, a la Garrotxa,
al Maresme, al Berguedà, a la Noguera, i també a les comarques vallesanes, com
és el cas de Llerona, municipi de les Franqueses del Vallès, i també a Sabadell i Castellar del Vallès.
Segons la seva biografia, aquests
dos sants eren germans i originaris d'Andalusia.
La devoció catalana a aquests
germans cordovesos sembla que prové de l'època visigòtica i la seva advocació
estaria ubicada en les esglésies catalanes més antigues, és a dir a l'anomenada
Catalunya vella, on haurien perdurat des dels temps anteriors a l'ocupació
sarraïna.
A Sabadell la capella de Sant Iscle
i Santa Victòria, ja existia al segle XI i, actualment, forma part de les
dependències del Santuari de la Mare de Déu de la Salut.
A Castellar del Vallès, hi havia una
capella dedicada als mateixos sants a tocar de l'actual carrer de Sant Iscle, i
al seu redós s'hi formà l'antic nucli de cases denominat Sagrera de les
Fàbregues.
Posteriorment, entre el 1885 i el
1892, en el mateix lloc es va edificar l'actual església de Sant Esteve.
Segons Joan Amades, aquests sants
foren molt venerats arreu de Catalunya i esmenta que eren invocats,
especialment, per guarir el mal de pits i per afavorir la lactació dels infants.
Donada la data de la seva festivitat,
el 17 de novembre, coincidint amb Santa Isabel d'Hongria, hi ha una dita
popular que diu així, ‘per Sant Iscle, lo fred xiscle’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.