dijous, 18 d’abril del 2013

Sant Iscle i Santa Victòria, dos sants cordovesos


Aquests dos sants són força presents a molts indrets de Catalunya, com per exemple a l'Alt Empordà, a la Garrotxa, al Maresme, al Berguedà, a la Noguera, i també a les comarques vallesanes, com és el cas de Llerona, municipi de les Franqueses del Vallès, i  també a Sabadell i Castellar del Vallès.

Segons la seva biografia, aquests dos sants eren germans i originaris d'Andalusia.

La devoció catalana a aquests germans cordovesos sembla que prové de l'època visigòtica i la seva advocació estaria ubicada en les esglésies catalanes més antigues, és a dir a l'anomenada Catalunya vella, on haurien perdurat des dels temps anteriors a l'ocupació sarraïna.

A Sabadell la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, ja existia al segle XI i, actualment, forma part de les dependències del Santuari de la Mare de Déu de la Salut.

A Castellar del Vallès, hi havia una capella dedicada als mateixos sants a tocar de l'actual carrer de Sant Iscle, i al seu redós s'hi formà l'antic nucli de cases denominat Sagrera de les Fàbregues.

Posteriorment, entre el 1885 i el 1892, en el mateix lloc es va edificar l'actual església de Sant Esteve.

Segons Joan Amades, aquests sants foren molt venerats arreu de Catalunya i esmenta que eren invocats, especialment, per guarir el mal de pits i per afavorir la lactació dels infants.

Donada la data de la seva festivitat, el 17 de novembre, coincidint amb Santa Isabel d'Hongria, hi ha una dita popular que diu així,  ‘per Sant Iscle, lo fred xiscle’.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.