El tapping

De tant en tant rebo algun correu electrònic d'una entitat especialitzada en organitzar  sessions, normalment en grup, d'aquestes que s'anomenen de relaxació o autocontrol. Casualment, avui n'he rebut un i, abans de enviar-lo directament a la paperera virtual, l'he repassat una mica per sobre.

Entre les coses que m'oferien, m'ha cridat l'atenció una sessió de dues hores de ‘tapping bàsic’, tot afegint que es tracta d'un mètode innovador que permet a un mateix alleugerir el malestar emocional, mental o físic, i que consisteix en donar-se uns 'copets' suaus amb els dits, en uns punts concrets del cos, alhora que cal mantenir enfocat mentalment el problema concret a resoldre, com per exemple el cansament, un mal de cap, un mal record, ansietat, estrès, pors, etcètera. Fins i tot comenten que és un sistema efectiu per tractar determinades addiccions com ara a l'alcohol o al tabac.

Com que no havia sentit a parlar mai del ‘tapping’, he buscat el significat d'aquest anglicisme i he trobat que, aquest mot, també es conegut com a ‘fingertapping’, en relació a la tècnica utilitzada amb els instruments de corda per tal d'aconseguir uns determinats sons mitjançant la pressió dels dits damunt les cordes.

Acostumo a ser força escèptic amb totes aquestes qüestions i, en primer lloc, no crec que una sessió ‘bàsica’ de dues hores em pugui donar solucions a, posem per cas, uns hipotètics problemes d'ansietat i, per altra banda, no sé que pot tenir a veure el meu cos amb una guitarra.

Jo seguiré utilitzant, com a sistema, la saviesa de les dites populars com aquesta, ‘vés a dormir d'hora i lleva't de matí si riquesa i salut vols tenir’.