Fa dies ja vaig dir que m'havia de
posar les piles per tal de fer la travessa dels cinc cims i, tot i posar-hi molta voluntat i ganes, no l'he pogut acabar del tot.
Enguany se celebrava la XI edició de
la prova de resistència per muntanya d'els Cinc Cims, amb un distància total de
52 quilòmetres i un desnivell acumulat de 4.556 metres, pujant als cims de Sant
Llorenç del Munt i El Montcau, ambdós al terme municipal de Matadepera, el de
Sant Sadurní a Gallifa, el Pic del Vent (El Farell) a Caldes de Montbui i el
Puig de la Creu cim compartit entre Sentmenat i Castellar del Vallès.
Hem sortit ben d'hora del local del
Centre Excursionista de Castellar, doncs passaven uns 5 minuts de les dos quarts de
sis de la matinada, i encara ben fosc ens hem dirigit al primer dels cincs
cims, la Mola, tot passant pel coll d'en Llivi, pel Pla del Girbau on ja hem
entrat al Parc Natural, pel coll de la Grua, on hem vist l'espectacle de néixer
el dia i, pel camí dels monjos, fins el cim de la Mola de 1.102 metres d'altitud.
Després hem anat en direcció al
Montcau, un cim amb una alçada de 1.057 metres i que té la característica de tenir la forma força arrodonida i
pràcticament sense vegetació a causa dels seus roquetars.
Un cop hem baixat del Montcau, hem
esmorzat al coll d'Eres i hem baixat cap a la font del Llor i la Vall d'Horta,
començant pel Marquet de les Roques. Bonics camps que desprenien primavera per arreu i un
cel ben blau que retallava els cingles de les muntanyes properes.
A través d'una pista sense massa desnivell hem arribat a Sant Llorenç Savall i aquí és on, per mi, a començat
el calvari doncs la pista en direcció a Gallifa va pujant i pujant i la calor a
aquella hora ja era força important. Això si, per un cantó ja podíem veure el
cim de Sant Sadurní de Gallifa i, per l'altra, podíem admirar els dos cims ja
fets.
Un cop hem arribat a l'avituallament
del coll de Sant Sadurní, ens faltava encara acabar de pujar dalt de tot on es
troba l'ermita, a una alçada de 942 metres, des d'on hem pogut divisar unes esplèndides vistes.
Després de menjar una mica i de fer
un petit descans, hem baixat en direcció a Gallifa per una canal força dreta i donant la volta pel darrere del castell de Gallifa, hem anat en
direcció a la riera de Caldes per tal de trobar la pista i els corriols que ens
havien de menar al cim del Farell.
I aquest tros ha acabat amb les meves
darreres forces que em quedaven, ja molt minvades per la calor, la distància i el desnivell
acumulat. Quan duia aproximadament 40 quilòmetres i unes 10 hores des de la
sortida, he decidit deixar-ho estar, quan no es pot no es pot, malgrat que em faltava molt poc
per arribar al quart cim, el del Pic del Vent, i evidentment el cinquè i
últim del Puig de la Creu.
Si les forces no em fallen, d'aquí a dos anys ho tornaré a
provar, a veure si tinc més sort. Ara bé, a banda dels entrebancs típics de qualsevol prova de resistència, la travessa ha estat fantàstica, sobre tot
pels bells paratges per on discorre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.