Oxímoron

Ahir, a la classe de teoria econòmica, va sorgir aquest mot quan l’Arcadi Oliveres ens comentava l’esperit i les bondats de l’anomenada ‘banca ètica’, tot plegat dins el context de com buscar solucions a l’actual crisi financera.

Però tornem a l’oxímoron que, segons el diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans, el seu significat és ‘figura retòrica que consisteix a posar de costat dues paraules o unitats sintàctiques de sentit oposat’.

De fet, l’origen etimològic del mot ja ens indica clarament per on van els trets, doncs sabem que deriva del mot grec ‘oxymoron’ i aquest de la unió d'‘oxys’, que vol dir agut, amb ‘moros’, que significa obtús.

És evident que l’expressió ‘banca ètica’ es correspon, exactament, amb un oxímoron donat que la ‘banca’, per la seva història, trajectòria i naturalesa, mai podrà ser ‘ètica’.

Exemples d'oxímorons en tenim molts, ‘morts vivents’, ‘silenci eixordador’ o ‘bústia oberta’, expressió, aquesta darrera, que fan servir molts portals electrònics d'ajuntaments, com per exemple el nostre, i és evident que si estem parlant d'una ‘bústia’, per definició, no podrà ser ‘oberta’.

Un recent estudi científic fet al País Basc, concretament a Donòstia, vindria a confirmar que, quan es llegeix o es diu un oxímoron, es genera una intensa activitat cerebral en l’àrea frontal esquerra del cervell, una activitat que no es produeix per igual quan es tracta d'una expressió neutra o una d'incorrecta.

Ja veieu, doncs, si donen de si els oxímorons, fins i tot, fan treballar de valent el nostre cap. 

Per cert, també podem trobar oxímorons visuals, alguns, realment brillants com aquests que segueixen.