Normalment les anècdotes són sucoses, però en aquest cas
es pot dir sense embuts que, el que m’ha succeït aquesta setmana, ha estat una
anècdota força olorosa, m’explico.
Els fets en qüestió van passar el passat dimarts quan,
com de costum, vam anar a dinar al restaurant que tenim molt a prop del treball
i on, per cert, mengem força bé, doncs després de molts de temps d'anar-hi ja
saben, fins i tot, les nostres preferències.
Aquest dimarts, però, quan vam entrar al local de seguida
ens vam adonar que passava alguna cosa, es tractava d'una avaria elèctrica que
els va deixar a mitja llum, és a dir, només hi havia corrent en un dels
menjadors però, l’altre menjador interior i la cuina estaven totalment a les
fosques.
Com que a la zona de la cuina no funcionaven els aparells
elèctrics, és evident que tampoc funcionaven els extractors, però si que podien
cuinar ja que els fogons funcionen amb gas. Tot i aquest desgavell van decidir
seguir treballant igualment i servir els menjars com cada dia.
El problema, però, es va anar agreujant de mica en mica
ja que, al no anar els extractors de la cuina, al menjador on estàvem s’hi va
acumular una mica de fum, amb la conseqüència que tots nosaltres, començant per
la roba, vam quedar impregnats d'aquella olor.
Era talment com si haguéssim anat a una barbacoa on, per
cert, no sé si vosaltres ho heu experimentat però et posis on et posis, el fum
sempre ve cap a tu, et cobreix d'una forta olor i et couen els ulls de mala
manera.
Bé. La situació de l’hora de dinar ja està prou explicada
però ara ve la segona part de la història.
La nostra preocupació era que aquella mateixa tarda,
concretament al cap d'una hora, teníem una reunió de direcció i érem del tot
conscients que no hi podíem anar fent aquella mena d'olor.
Quan vam arribar a l’oficina a mi em va venir al cap que,
en un dels meus armaris, hi tenia una ampolla de colònia que feia temps
havia fet servir al gimnàs i, al regalar-me'n una de nova, vaig decidir guardar
aquella allà.
Me'n vaig anar al servei amb l’ampolla en qüestió i,
suposo que amb les ganes de treure’m aquella olor del damunt, se me'n deuria
anar la mà posant-me colònia d'aquella, perquè al tornar al meu lloc, la resta
de companys de la zona van començar a ‘olorar’
alguna cosa estranya.
L’olor, diferent això si, era tan intensa que al cap de
poca estona vam haver de començar a obrir portes i finestres per tal que
s’airegés una mica aquella ‘fragància’
extrema.
Jo anava escales amunt i avall, sortia al pati i feia
anar els braços en forma de molinet per veure si d'aquesta manera s’anava
esmorteint aquell nou problema. I, per cent, l’hora de la reunió s’anava
acostant.
Sigui com sigui, vam entrar a la reunió i algú dels
assistents va demanar d'engegar l’aparell de l’aire condicionat perquè semblava
que feia una mica de fred. Allò però va acabar sent un problema perquè, el
ventilador de l’aparell, al remoure l’aire de l’estança seguia escampant
aquella mena d'olor. Al cap de poca estona ja hi havia veus que demanaven de
tancar l’aire condicionat perquè, segons deien, ‘feia massa calor’.
Com tot el que és sobreposat, amb el pas de les hores, aquelles
olors, tan la primera del fum, com la segona de la maleïda colònia, van anar
marxant de mi però ja us ben asseguro que aquella tarda va ser força
distreta.
Abans d'acabar el meu relat us passo unes reflexions que
he trobat al voltant de les olors que diuen així:
La connexió
fragància – memòria,
Tothom, en algun
moment, ha experimentat una inesperada ‘onada’ de nostàlgia, anomenada ‘memòria
olfactiva’ o també ‘record olfactiu’ després d'experimentar una olor
determinada, doncs una olor pot transportar-nos cap a un moment passat, un
moment viscut, una persona, una experiència ...
Està demostrat
que recordem les olors amb un 65% d'exactitud després d'un any, mentre que, els
records d'una imatge visual, és inferior al 50% al cap de pocs mesos.
L’habilitat de
recordar moments amb l’olor d'una essència específica pot ser explicada pel fet
que el nostre ‘banc de memòria’ d'olors es troba en el sistema límbic del
cervell que també controla o modifica la nostra resposta sexual i emocional, així
com la gana, les habilitats artístiques,
la memòria ...
Les fragàncies
estimulen els nostres sentiments perquè al nostre cervell, les emocions i el
sentit de l’olfacte, estan superposats automàticament en una perfecta
associació d'olor – memòria.
Jo, per si de cas, ja he llençat aquesta ampolla de
colònia que tenia a l’oficina, no fos que, per descuit, algun dia me'n tornés
a posar i ens vingués a la memòria el record d'aquesta tarda tan i tan ‘especial’.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.