Com de costum, hem deixat el cotxe a
l’aparcament de les Arenes i resseguint el llit de la riera hem anat en direcció
al Dalmau. Passant per aquell indret, arribar-nos fins el monumental Pi de les
Quatre Besses és gairebé obligat i mai et deixa indiferent.
Hem seguit direcció l’ermita de Sant
Pere del Dalmau, tot i que originàriament es deia de Sant Pere de Mur. Fou construïda
a finals del segle XI i consagrada el 1101, en quin moment era propietat del
Monestir de Sant Llorenç del Munt.
A partir d'aquell moment hem fet un
petit tros inicial de la canal de Santa Agnès fins que hem agafat un corriol de
pujada, a la dreta, en direcció al cim de la Morella del Daví, una roca notable
també anomenada muntanya madura.
Des d'aquest indret ja hem pogut
admirar el cim de la Mola i la Roca dels Tres Pepets.
Hem continuat el camí tot passant
pel costat del turó de la Cadireta i hem acabat endinsant-nos a la Canal Fonda,
una canal força ombrívola i costeruda, que ens ha menat fins el coll que hi ha
al costat del turó de les Nou Cabres.
Moment que hem agafat un
corriol de baixada passant pel costat del ja esmentat turó de les Nou Cabres,
el dels Cabrits, la paret de la Cabrissa i, finalment, el turó del Boc.
Val a dir que es tracta d'un corriol més
aviat perdedor, si no fos per algunes fites que es van trobant, i amb una certa
dificultat.
Després d'admirar aquest magnífic
paisatge de turons i penya-segats, hem coincidit de nou amb la canal de Santa
Agnès i, pujant un petit tros, hem arribat ja a l’ermita.
Aquesta ermita situada en un dels
paratges més feréstecs i impressionants del massís, en els seus inicis, havia
estat la residència dels donats o servents del monestir de Sant Llorenç del
Munt.
La cova principal té unes boniques
piques naturals, que avui es trobaven plenes d’aigua, i conté una capella, que
aprofita parcialment el sostre de la cova. Al costat de la capella encara es
poden veure les ruïnes de les dependències de l’ermita.
Santa Agnès també s’esmenta a la
llegenda del drac de Sant Llorenç, justament en el tros que diu així: Corria el segle IX –d’això ja en fa més de
mil anys- quan el compte Guifré governava la ciutat de Barcelona. Juntament amb
altres barons i comtes lluitava contra els sarrains per tal de reconquerir el
país. Aquests darrers van decidir portar de l’Àfrica una bèstia monstruosa per
fer front als atacs comtals i la van amagar en una petita cova de la muntanya
de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnès. Però la bèstia s’anava fent
grossa i la van haver de traslladar a una altra cova, més gran, coneguda des d’aleshores
com la cova del Drac.
Tot de baixada volíem anar en
direcció a la roca foradada, però hem errat el primer tram del camí que hem
agafat i ja se'ns feia massa tard, per tant, ho hem deixat per un altre dia i hem baixat
directament cap avall per la pròpia canal de Santa Agnès.
Aquí us deixo algunes fotografies d'aquesta excursió tan
bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.