El mot jeroglífic deriva del llatí i
del grec i es composa de ‘hieros’ que
significa sagrat i ‘glypho’ que vol
dir gravar, és a dir, que vindria a ser ‘gravats
sagrats’.
Aquest tipus d'escriptura era
utilitzada a l’antic Egipte pels sacerdots, quan es dirigien als déus en les
seves ofrenes i pregàries, i els escribes eren els únics que l'estudiaven i la feien servir amb regularitat damunt dels papirs.
A nosaltres ens pot semblar molt
complicada la seva interpretació, però no em negareu que qualsevol escriptura
que utilitzi el grafisme per a ser escrita i interpretada té un plus de bellesa
que no té la convencional, és a dir, la que coneixem com alfabètica.
L’home, per naturalesa, tendeix al
convencionalisme i a la simplificació, però aquesta tendència també l’acosta a
la mediocritat.
Escriptures com la cuneïforme,
utilitzada a la Mesopotàmia, la jeroglífica, emprada pels egipcis, o les
actuals xinesa i japonesa, ens aporten una doble visió, per un cantó el seu
significat i per l’altre l’estètica dels seus gràfics.
A la vida hauríem de ser capaços de
preservar sempre l’estètica i la bellesa, encara que això vagi en detriment de la
ciència i l’evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.