Fa quinze dies ja vaig explicar que
havíem anat a la zona de la ‘castellassa
del Dalmau’ i, com sigui que ens havíem deixat coses per veure, avui hi hem
tornat.
Com l’altra vegada, hem deixat el
cotxe a l’aparcament de les Arenes i primer hem anat resseguint la pròpia riera
fins que, gairebé acabada la seva llera, hem agafat un corriol a mà dreta que
sobtadament ens ha permès agafar alçada.
Al davant ja tornàvem a tenir la
característica ‘castellassa de Can Torres’
i la ‘castellassa del Dalmau’; hem
continuat per la pista i hem arribat al pla de la ‘bassota del Dalmau’. A partir d'aquí hem agafat direcció a la riera
del Dalmau i, pel camí hem pogut admirar la ‘Pinassa de la vinya vella’, un arbre monumental d’uns 270
centímetres de circumferència.
Des d'aquest punt ja hem tornat a
pujar fins topar-nos amb una canal que, no sense una certa dificultat, ens ha
deixat al cim de la ‘castellassa del
Dalmau’.
Fa quinze dies no havíem pujat del
tot a dalt i avui, després de l’esforç de la pujada, ho hem aconseguit i hem
pogut admirar un paisatge ple de cingleres i cims força coneguts.
Per baixar hem fet servir un altre
corriol, estret però ben marcat, que ens havia de portar a la zona de la ‘font de Neda’, però que no hem sabut
trobar. Això serà una excusa perfecta per tal de tornar-hi d'aquí a uns dies i,
així, poder-la veure i fotografiar. Com diuen, esperem que a la tercera vagi la
vençuda!
Després ja hem refet el camí de
tornada a les Arenas aprofitant ara per passar per la zona de ‘la Furriola’.
Segurament que amb un altre sortida
més ja dominarem i tindrem força identificats la majoria d'indrets de la zona
del Dalmau. Suposo que serà aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.