La boira gebradora, sempre tan misteriosa i mística, ens
deixa miratges d'un futur incert i ens marca un camí vers el no res, petjades
perdudes damunt d'un pont modern que distorsiona la imatge del Vic antic.
Tant si com no, el sol es vol fer un lloc enmig del matí
emboirat, volent travessar amb els seus raigs enmig l’entramat dels arbres,
intentant escalfar la fredor persistent.
Aquest era l’aspecte, entre ombrívol i fred, que oferia aquest
matí la capital de la Plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.