La salamandra

Ahir dilluns, caminant per la pista forestal que va des de l’alzina balladora fins el Puig de la Creu, al bell mig del camí, ens vam topar amb una salamandra comuna.

Aquest amfibi, és força comú per la nostra zona; en temps de sequera i calor busquen pedres i troncs caiguts per a refugiar-se, mentre que, quan arriben èpoques més plujoses i humides, surten dels seus refugis i és molt freqüent veure-les pels boscos i camins en busca d'aliment.

A banda dels seus colors ben vius, és curiós el mite que relaciona la salamandra comuna amb el foc, doncs a la cultura popular i a la pseudo-ciència s’assegura que aquest animal pot sobreviure a les brases.

A Catalunya, a mitjans del segle XX, hi havia un tipus d'estufes amb el nom de ‘salamandra’, nom que, indubtablement, es va originar a través d'aquest mite.

També es coneguda la superstició que diu que orinar al bosc en la proximitat d'una salamandra pot arribar a provocar la mort. A causa de tots aquests mites, la salamandra ha estat relacionada, al llarg del temps, amb l’alquímia i la bruixeria i moltes d'aquestes supersticions encara perduren a les zones rurals.

Com podeu veure, quan sortim a caminar també ens fixem amb la flora i, especialment, amb la fauna.