Avui, festivitat de Sant Sebastià,
era força escaient anar fins a Sant Sebastià de Montmajor, petit nucli de
població de tan sols sis habitants, que pertany al municipi de Caldes de
Montbui del Vallès Oriental i situat entre les muntanyes de Gallifa i del
Farell.
Des de Castellar del Vallès hem
sortit pel camí de Canyelles, pujant després cap a Can Cadafalch, fins l’alzina
balladora, i agafant el camí que ens menaria fins els Tres Pins. Des d'allà,
acabar de pujar un quilòmetre per una pista forestal fins a trobar un corriol
que, sortint per l’esquerra, ens ha baixat a Sant Sebastià tot passant pel
costat de l’antiga i curiosa torre del rellotge.
El petit alou de Sant Sebastià de
Montmajor està documentat des del 1065 i, inicialment, pertanyia al monestir de
Sant Cugat. L’església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran
absis rectangular. Al creuer hi trobem el campanar, de planta quadrada i de dos
pisos.
El 1956, el pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat pintà tot l’absis de l’església amb referències a la vida i martiri de Sant Sebastià. Són unes pintures de gran qualitat artística i tècnica.
A l’entorn de l’església hi ha el
petit nucli de cases a les que s’hi accedeix per un parell de petits carrerons.
Amb motiu de la festivitat de Sant
Sebastià, cada any el centre excursionista de Sant Feliu de Codines hi
organitza un aplec que finalitza amb un concorregut dinar de germanor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.