A la façana que dóna a migdia d'aquest
bonic monestir, es pot veure un antic rellotge de sol. Aquest rellotge va ser
restaurat ara farà una quinzena d'anys i si ens hi fixem bé, podrem observar la
numeració romana que va de les VII del matí fins a les V de la tarda i l'hora de les quatre escrita, de forma errònia, amb quatre pals; tanmateix, les
xifres horitzontals són d'una grandària diferent. De fet, ambdues característiques,
les trobarem repetides en molts rellotges solars de l'edat mitjana.
La barra metàl·lica que marca l'hora, reposada durant
les obres de restauració, està mal orientada ja que l'original, de forma diferent, estava fixada a la junta del carreu i no pas al forat actual; això provoca que l'ombra no es
superposi correctament damunt les línies de les hores.
Existeix una fotografia del veí del
poble que va restaurar i col·locar aquesta barra metàl·lica i, curiosament, és
la mateixa persona que, gairebé a diari, acostuma a esperar l'arribada dels
pelegrins que venen a peu i els fa notar l'existència d'aquest rellotge de sol,
així com, també, de la figura en pedra de ‘la
flor de Jericó’, originària del desert d'Egipte i escortada per dues cobres, ben visible a l'exterior de
l’absis molt a prop del comentat rellotge.
Es diu que, ‘des de la nit dels temps’, aquesta pedra ha esdevingut refugi i
consol per a milions de persones, generació rere generació.
En els camps del davant, però, hi ha
un altre tipus de rellotge solar, en aquest cas natural, i que no té res que
envejar de l'antic de pedra.