Dades de
l’etapa.-
Data: 3 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de Calahorra i
arribada a Alcanadre, totes dues poblacions a La Rioja.
Distància: 21 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 5 hores i mitja.
Aquest any havíem decidit començar a
caminar a Calahorra, a La Rioja, per intentar d'arribar a Burgos fent vuit
trams; les primeres etapes utilitzant el tros final del ‘Camí Català’ o ‘Camí de
Saragossa’, que neix a Montserrat i passa per aquesta capital tot
resseguint el riu Ebre.
El passat dia 2 d'agost, més o menys a migdia,
arribàvem a Calahorra amb una calor gairebé insuportable, l'aire era tan calent
que semblava talment sortit del foc. Per sort, en els dies següents, les altes
temperatures van anar minvant i, fins i tot i a primera hora del matí, hi va
haver algun dia que ens vam haver d'abrigar.
El primer que vam fer va ser anar a
registrar-nos a l'alberg, per tal de poder dormir la nostra primera nit abans
d'iniciar el camí. Aquest alberg, que ja coneixíem de quan fa cinc anys vam fer
la totalitat del ‘Camí Català’,
disposa d'unes confortables habitacions dobles amb bany complet al primer pis,
però ha perdut la zona de serveis amb cuina que hi havia a la planta baixa i
que, ara, s'ha transformat en una tenda de records que comunica amb el bar.
Després de dinar, i a causa de
l'intens calor, vam haver d'esperar que baixés el sol per tal de fer una mica
de visita a la ciutat, banyada pel riu Cidacos, i a la que els romans van
batejar com a ‘Calagurris Iulia Nasica’.
Al costat de l'alberg trobem
l'església de Sant Francesc, normalment tancada al culte i des de la que,
tradicionalment, surten les processons de Setmana Santa. Pels voltants tenim
els carrerons de l'antic i molt important call jueu de la ciutat. Però sens dubte
el monument més destacat és la Catedral gòtica amb
influències i aportacions d'altres estils i èpoques.
Vam anar a dormir a quarts d'onze,
doncs la nostra intenció, per tal d'estalviar-nos el previsible calor, era sortir
ben aviat al matí.
Efectivament, a les sis del matí
sortíem de l'alberg, estrenant-nos amb el pes de la motxilla i començant la
nostra aventura del ‘Camí de Sant Jaume’
d'aquest any.
Els primers quilòmetres van ser del
tot planers i ens van regalar una primera sortida de sol d'allò més bonica.
Durant el trajecte vam fer un parell
d'aturades, una per esmorzar i l'altre per descansar una estona.
Ja quan ens acostàvem a la nostra
destinació d'Alcanadre, ens vam trobar amb alguns petits desnivells que ens van
fer recordar que el camí no sempre és del tot planer.
Tota aquesta zona està dedicada,
bàsicament, al cultiu de l'olivera i la vinya, tot i que a mesura que ens
acostàvem al nostre destí, el cultiu de regadiu s'anava transformant en un de
secà.
Pràcticament a l'entrada del poble,
a la dreta, es pot observar un turó ben especial, anomenat ‘monte de la Botella’ i conegut des de
sempre com ‘el pico del Gurugú’.
A l'arribada vam anar en direcció al
bar ‘La Unión’ on ens havien de donar
les claus de l'alberg situat a la mateixa estació del ferrocarril, just a la
vivenda, ara buida, de l'antic cap d'estació.
Un cop segellada la credencial i amb
les claus a la mà, ens vam dirigir cap a l'estació i vam poder observar que,
aquest alberg, estava igual o pitjor que quan ja hi havíem dormit ara fa cinc
anys, la cuina pràcticament destrossada i els lavabos amb un deplorable estat.
Tot i això, ens vam dutxar, vam fer
la bugada i vam tornar al bar ‘La Unión’
per tal de dinar una mica. Just a l'arribar al local, a mi em va venir una suor
freda i un fort mareig que només va desaparèixer després de prendre aigua amb
sucre. Suposo que la calor d'aquella primera etapa en va ser la causa d'aquest
primer ensurt.
Després d'un bon dinar, vam anar a
fer la migdiada i, quan ja no feia tanta calor, vam donar un tomb per la petita
població en la que destaca l'església de Santa Maria.
A l'alberg vam coincidir amb dos
pelegrins més que anaven en direcció contraria a la nostra, un d'ells feia el
camí de tornada, fins a Saragossa, i l'altre feia el ‘Camí Ignacià’ amb final a Montserrat i Manresa.
Una mica més enllà de les 10 de la
nit, anàvem a dormir per tal de recuperar forces de cara la segona etapa de l'endemà.