divendres, 3 d’agost del 2012

L’aigua a l’Alhambra


En tot el recinte de l’Alhambra, l’aigua esdevé un element primordial i que enalteix encara més la bellesa d’aquest indret.

Per al món musulmà l’aigua era un element de primer ordre i per tot arreu on van estar presents van deixar nombrosos exemples de la seva utilització com, per exemple, en l’agricultura.

Amb aquesta premissa no és gens estrany que a l’Alhambra l’element de l’aigua estigui present en tots els palaus i jardins, fent evident el que ells entenien com a ‘cultura de l’aigua’.

Aquí podeu veure’n alguns exemples dels més coneguts.














Les flors de l’Alhambra


Si, com ja he comentat, l’Alhambra exhala bellesa pels quatre costats, els seus jardins no són una excepció i mostren al visitant una col·lecció de plantes i flors en perfecta harmonia amb l’entorn.

Passejar pels seus parcs i jardins geomètrics és un veritable regal per a la vista i els sentits.

Com que no puc fer un inventari de totes i cadascuna de les flors presents, us deixo algunes fotografies com a mostra del que hem pogut veure i fruir.














dijous, 2 d’agost del 2012

El barri d’Albaicín


Després de dinar a Alhama de Granada, per la tarda hem visitat aquest famós barri de la capital i el calor ha estat el nostre enemic ja que els seus carrerons costeruts els hem pujat amb una temperatura extrema de 42 graus.

Aquest és l’antic barri àrab i compren la zona situada entre el turó de l’Alhambra, el turó de Sant Cristóbal, el Sacromonte i el carrer Elvira. Encara ara conserva l’estructura i l’aspecte que tenia en l’època musulmana medieval. L’any 1984, junt amb l’Alhambra, fou declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Sembla ser que el nom ve d’Albayyasin, en referència als habitants de Baeza (Jaén) que foren expulsats per Ferran III, el 1227 al ser conquerida la seva ciutat, establint-se en aquest lloc.

El barri està ple de petits carrers, tots ells amb fort pendent i amb un empedrat característic. Des de qualsevol dels seus miradors, és pot contemplar una bonica posta de sol damunt de l’Alhambra, just en el precís moment en que el sol la tenyeix de vermell.

Aquí teniu algunes fotografies i un parell de vistes, de Granada i de l’Alhambra, fetes des del mirador de Sant Cristóbal.








Alhama de Granada


Avui teníem previst excursió doble i pel matí hem aprofitat per visitar aquesta bonica població, de cases blanques i teulades vermelles, que es troba a ponent de la província.

Alhama té una població d’uns sis mil habitants i el seu nom deriva del fet de disposar de ‘banys d’aigua calenta’.

Els seus carrerons estan plens de palauets i cases senyorials. A uns dos quilòmetres del casc urbà es troba el balneari, bastit damunt de les restes de les termes àrabs, amb bonics arcs de ferradura del segle XII.

Igual que molts pobles de la província granadina, el carrer principal del poble està cobert d’una enorme lona que disminueix en gran mesura l’escalfor del Sol durant l’estiu.

Entrant i sortint d’Alhama sobta enormement el color dels seus camps de blat, i tal com deia el poeta de Loja, Ibn al-Jatib, semblen realment com porcions d’or.








dimecres, 1 d’agost del 2012

Sierra Nevada, sense neu, però igualment fantàstica


Avui tocava pujar a Sierra Nevada i, donada la data -1 d’agost – i la temperatura a peu de muntanya – per damunt dels 40 graus -, ja era d’esperar que no veuríem gens de neu. De tota manera l’entorn i la bellesa dels cims han merescut ben bé l’excursió.

El pic més alt d’aquesta cadena muntanyosa és el Mulhacén, que amb 3.482 metres és també el pic més alt de la Península Ibèrica.

De les seves canals hi neixen els rius Genil, Guadalfeo, Adra i Andratx amb els seus respectius afluents.

Al nord-oest de la serralada, i als peus del Veleta, de 3.392 metres i el pic més vistós, hi ha una estació d’esquí on s’organitzaren els Campionats del Món d’Esquí el 1996.

La carretera que s’hi construí, ara tallada al trànsit a partir dels 2.500 metres d’alçada, es considerada la carretera més alta de tot Europa.

La reina indiscutible de la fauna a Sierra Nevada és l’isard ibèric, que sol pasturar a l’alta muntanya. A més, es troben diverses espècies d’invertebrats singulars, entre els quals més de 20 espècies de papallones, petites aus i un important nombre de rapinyaires.

A l’estiu es força freqüent trobar, al llarg dels seus camins, molta gent fent senderisme, corredors a peu i ciclistes.

Aquí teniu algunes fotografies fetes aquesta mateixa tarda, fins i tot d’algun exemplar d’isard ibèric.











Visita a Salobreña


Avui hem visitat una part de la costa granadina, concretament hem estat a Salobreña, municipi de la província de Granada situat entre Motril i Almuñecar.

Administrativament el componen quatre municipis: Lobres, La Caleta, La Guàrdia i Salobreña.

El nucli principal de població està enclavat en una roca coronada per un castell àrab, terreny que en l’antiguitat era una illa davant de Lobres i en el seu terme municipal desemboca el riu Guadalfeo.

La seva història està documentada des de l’època del neolític, però és en el tercer mil·lenni adC quan apareixen els primers assentaments estables dedicats principalment  a l’agricultura i la ramaderia.

Posteriorment, per aquest territori hi van passar els fenicis, els cartaginesos i els romans, en quina època era coneguda com Segalvina i estava dedicada a la vinya, l’olivera i la pesca.

L’any 711 cau dins la dominació musulmana i passa a ser una alqueria, rebent el nom de Shalubanya, d’on ve l’actual nom.

El fi de l’època musulmana s’esdevé l’any 1489 de la mà de Francisco Ramírez de Madrid, nomenat responsable del castell pels Reis Catòlics com a gratitud per la seva conquesta.

Durant el segle XIX té molta importància el cultiu de canya de sucre i es fan servir tècniques importades de Cuba per a la seva industrialització. Aquestes tècniques es basen en l’utilització del vapor com a força motriu i per a l’obtenció d’un producte molt més refinat.

A partir dels anys seixanta comença la repercussió turística de la zona i Salobreña s’expandeix amb la construcció de zones residencials i d’estiueig.

La seva platja és força llarga i molt concorreguda durant l’època estival essent un lloc molt apreciat com a destí de vacances.

Aquí teniu alguna mostra de tot això que comento,