Avui tocava pujar a Sierra Nevada i,
donada la data -1 d’agost – i la temperatura a peu de muntanya – per damunt dels
40 graus -, ja era d’esperar que no veuríem gens de neu. De tota manera l’entorn
i la bellesa dels cims han merescut ben bé l’excursió.
El pic més alt d’aquesta cadena
muntanyosa és el Mulhacén, que amb 3.482 metres és també el pic més alt de la
Península Ibèrica.
De les seves canals hi neixen els
rius Genil, Guadalfeo, Adra i Andratx amb els seus respectius afluents.
Al nord-oest de la serralada, i als
peus del Veleta, de 3.392 metres i el pic més vistós, hi ha una
estació d’esquí on s’organitzaren els Campionats del Món d’Esquí el 1996.
La carretera que s’hi construí, ara
tallada al trànsit a partir dels 2.500 metres d’alçada, es considerada la
carretera més alta de tot Europa.
La reina indiscutible de la fauna a
Sierra Nevada és l’isard ibèric, que sol pasturar a l’alta muntanya. A més, es
troben diverses espècies d’invertebrats singulars, entre els quals més de 20
espècies de papallones, petites aus i un important nombre de rapinyaires.
A l’estiu es força freqüent trobar,
al llarg dels seus camins, molta gent fent senderisme, corredors a peu i
ciclistes.
Aquí teniu algunes fotografies fetes
aquesta mateixa tarda, fins i tot d’algun exemplar d’isard ibèric.