Nabucco

L’òpera és una representació dramàtica, total o parcialment musicada, que s’escenifica cantant, és a dir, que els personatges expliquen una història, un sentiment o una emoció fent servir el cant. Diuen que ‘les melodies que entonava Orfeu emocionaven fins i tot els déus de l’Olimp’ i, de fet, no podia ser d'una altra manera.

Pel que fa a Nabucco aquesta és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l’Antic Testament i l’obra de ‘Nabuchodonosor’ de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

Fou estrenada el 9 de març de 1842 al teatre de La Scala de Milà i va ser el primer èxit important d'aquest gran compositor.

Un dels símbols que va utilitzar el poble per a reforçar l’ideal independentista va ser el cor ‘Va, pensiero ...’, del tercer acte. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, la part més popular i significatiu de l’opera Nabucco i de la que, a requeriment del públic, han hagut de fer un bis.

Els primers versos d’aquest cant extraordinari diuen així,

Vola, pensament, sobre ales daurades;

vola i posa't sobre els turons i els pujols,

on exhalen la seva suau i tèbia olor

els dolços aires de la terra natal!

Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes de Sió...
Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh, record estimat i fatal!

Arpa d'or dels profetes fatídics,
per què penges muda dels salzes?
Revifa els records en el teu pit
i parla'ns dels temps passats!

Tot recordant el destí de Jerusalem
toca el so d'un trist lament
O que el Senyor t'inspiri un cant
que infongui coratge al patiment!

L’obra es desenvolupa, en el primer acte, a Jerusalem i, després, a Babilònia, estat de l’antiga Assíria, explicant les intrigues a la cort del palau del ‘jardins penjants’ i la dissort dels esclaus jueus.

Una interpretació fantàstica, en el paper de Nabucco, per part de Ventseslav Anastasov, d'Abigaille, amb la soprano Miki Mori, i també per la resta del repartiment, així com les grans veus del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Rubén Gimeno.

Amb tots aquests ingredients i el marc incomparable del teatre La Faràndula de Sabadell la sessió per força havia de ser fantàstica, i així ha estat.