Menjar sa

La que s’anomena dieta mediterrània marca, des de fa molts segles, l’alimentació dels països de la ribera d'aquest mar i es basa principalment en el consum de verdures, llegums, fruites, peix i l’oli d'oliva com a denominador comú, incloent-hi també el vi com a beguda.

Aquesta dieta valora la qualitat dels ingredients i, sobretot, la seva varietat, cuinant-los de manera força senzilla.

El 16 de novembre de 2010, la dieta mediterrània, va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Fent un repàs de tres cultures, del mateix entorn geogràfic i antecessores de la nostra, podem observar com, totes elles, tenien una dieta molt semblant a la nostra.

Els egipcis, per exemple, ja menjaven de forma majoritària tota classe de verdures, cereals, aus, peix i arròs, tot i que aquest últim era un aliment exclusiu de les classes altes i els faraons.

Pel que fa als grecs, la seva dieta consistia en verdures, llegums, cereals, peix, porc i els seus derivats, a més de fruita i oli d'oliva.

I els romans, bàsicament, menjaven productes de l’horta, llegums, cereals i peix blau, cuinat tot amb oli d'oliva, mentre que per a beure es servien del vi.

Fins aquí tot correcte, el problema és que, actualment, la realitat va per un altre camí, doncs cada vegada més es tendeix a una dieta basada en els plats preparats i envasats, sovint amb excés de greixos i que, tal com s’ha vist aquests dies a diversos països europeus, pot passar que no incorporin exactament els ingredients que diu l’etiquetatge, és a dir, que ens donin ‘gat per llebre’ (o potser hauria de dir ‘cavall per vedella’?) i, en conseqüència, la societat actual  s'està allunyant d'aquesta dieta mediterrània tan nostrada i beneficiosa per a la salut.