dimecres, 6 de febrer del 2013

El diluvi universal


L’existència d'un gran diluvi que acaba amb la humanitat, el que es coneix com a ‘diluvi universal’, és un fet narrat en gairebé totes les creences i cultures, en uns casos a l’empara de fets religiosos, en d'altres sota el paraigües de llegendes que s’han explicat de generació en generació.

La religió catòlica ho narra al llibre Gènesi, de la Bíblia, tot dient que Déu, cansat de veure la maldat que regna a la Terra, decideix provocar un gran diluvi que s’ho emporti tot i començar de nou, amb Noè, la seva família i una parella d'animals de cada espècie.

Molt abans que s’escrivís el Gènesi, a l’antiga Mesopotàmia d'aproximadament 2000 anys aC, ja trobem documentat un gran diluvi i, en aquest cas, els déus d'aleshores encarreguen a Uta-na-pishtim la construcció d'un vaixell per tal que se salvés del desastre que provocaria la gran inundació.

En la mitologia grega és Zeus qui, fart de la decadència humana, decideix també acabar-ho tot amb una gran inundació. Abans, però, Prometeu aconsegueix avisar el seu fill Deucalion amb la finalitat que ell i la seva muller construeixin un vaixell i es puguin salvar.

I el mateix trobaríem a la Xina, amb el déu Tiandi provocant la tempesta o a la Índia on  davant el catastròfic diluvi, un enorme peix que és la reencarnació del déu Visnú, avisa el bo de Manu i duu el vaixell fins a un lloc del tot segur.

Entre les històries més documentades i les llegendes més o menys exagerades i distorsionades, se'n compten fins a dues-centes d'explicacions diverses d'aquest mateix fet, el gran diluvi que arrasa la Terra, per tal d'eliminar-ne la corrupció i començar de nou amb un individu bo acompanyat de la seva família i d'altres espècies animals.

Fins aquí la història d'un fet del qual no tenim la certesa total però que la majoria de cultures ho expliquen, d'una o altra manera.

I jo em pregunto, tal com va la humanitat i com de generalitzada està la corrupció a tots nivells, no és possible que, ben aviat, ens caigui una de grossa, un diluvi universal que intenti fer net i començar de bell nou?

El que passa que jo crec que els déus actuals, de qualsevol religió o creença, tindrien feina per trobar una persona bona, a l’estil d'un Noè o d'un Deucalion, si més no ho tindrien molt difícil, per no dir impossible, trobar-ne un de sol entre la classe política, o entre els banquers, o entre els rics, jo crec que no se'n sortirien.

Segurament ho tindrien més fàcil per trobar una parella de cada espècie animal, perquè aquests, tot i estar mancats de raó, segurament tenen molta més bondat que molts dels éssers humans.

Bé, confiem que tardi força en arribar-nos el proper ‘diluvi universal’ o, en tot cas, que es regeneri per si sola l’espècie humana, cosa que veig realment difícil.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.