L’existència d'un gran diluvi que
acaba amb la humanitat, el que es coneix com a ‘diluvi universal’, és un fet narrat en gairebé totes les creences i
cultures, en uns casos a l’empara de fets religiosos, en d'altres sota el
paraigües de llegendes que s’han explicat de generació en generació.
La religió catòlica ho narra al
llibre Gènesi, de la Bíblia, tot dient que Déu, cansat de veure la maldat que
regna a la Terra, decideix provocar un gran diluvi que s’ho emporti tot i
començar de nou, amb Noè, la seva
família i una parella d'animals de cada espècie.
Molt abans que s’escrivís el Gènesi,
a l’antiga Mesopotàmia d'aproximadament 2000 anys aC, ja trobem documentat un gran diluvi
i, en aquest cas, els déus d'aleshores encarreguen a Uta-na-pishtim la construcció d'un vaixell per tal que se salvés del
desastre que provocaria la gran inundació.
En la mitologia grega és Zeus qui, fart
de la decadència humana, decideix també acabar-ho tot amb una gran inundació.
Abans, però, Prometeu aconsegueix avisar el seu fill Deucalion amb la finalitat que ell i la seva muller construeixin un
vaixell i es puguin salvar.
I el mateix trobaríem a la Xina, amb
el déu Tiandi provocant la tempesta o a la Índia on davant el catastròfic diluvi, un enorme peix
que és la reencarnació del déu Visnú, avisa el bo de Manu i duu el vaixell fins a un lloc del tot segur.
Entre les històries més documentades
i les llegendes més o menys exagerades i distorsionades, se'n compten fins a
dues-centes d'explicacions diverses d'aquest mateix fet, el gran diluvi que arrasa
la Terra, per tal d'eliminar-ne la corrupció i començar de nou amb un individu
bo acompanyat de la seva família i d'altres espècies animals.
Fins aquí la història d'un fet del qual no
tenim la certesa total però que la majoria de cultures ho expliquen, d'una o altra
manera.
I jo em pregunto, tal com va la
humanitat i com de generalitzada està la corrupció a tots nivells, no és
possible que, ben aviat, ens caigui una de grossa, un diluvi universal que
intenti fer net i començar de bell nou?
El que passa que jo crec que els
déus actuals, de qualsevol religió o creença, tindrien feina per trobar una
persona bona, a l’estil d'un Noè o d'un Deucalion, si més no ho tindrien molt
difícil, per no dir impossible, trobar-ne un de sol entre la classe política, o
entre els banquers, o entre els rics, jo crec que no se'n sortirien.
Segurament ho tindrien més fàcil per
trobar una parella de cada espècie animal, perquè aquests, tot i estar mancats
de raó, segurament tenen molta més bondat que molts dels éssers humans.
Bé, confiem que tardi força en
arribar-nos el proper ‘diluvi universal’
o, en tot cas, que es regeneri per si sola l’espècie humana, cosa que veig
realment difícil.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.