Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pobles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pobles. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’agost del 2012

(Escrit el 13.08.12) La vida en un poble de muntanya


La vida en un poble de muntanya qualsevol és ben diferent a la que estem acostumats la gent que vivim en zones més o menys urbanes.

D’entrada, en aquests pobles no existeix la massificació a la que estem sotmesos la resta de la gent, tot és més petit, molt més proper i accessible.

Segurament que els que hi viuen, normalment gent gran, no estan del tot contents amb la seva situació, troben a faltar serveis, alguns d’ells bàsics, dels que gaudim habitualment a les grans ciutats.

Amb tot, estan orgullosos del lloc on, molts d’ells, van néixer i són molt respectuosos amb l’entorn i la natura.

Amants de les seves tradicions, les mantenen vives, malgrat el pas del temps, i les mostren a tots aquells que venen de fora i els visiten.

Molts d’aquests pobles, a l’estiu, multipliquen per dos o per tres la seva població amb l’arribada de familiars que viuen a altres llocs o, simplement, estiuejants i passavolants.

Però, quan acaba el bon temps i s’acosta el fred de l’hivern només hi queden els ‘quatre gats’ de sempre, la gent de més edat, doncs els més joves se’n van a estudiar o cercant treball a fora, allà només hi ha feina al camp i amb el bestiar i el jovent busquen altres coses.

En aquests llocs les relacions humanes es viuen d’una forma més natural, la gent és molt amable i quan vas pels seus carrers i et creues amb algú, tan se val que sigui conegut com no, tothom es saluda, cosa ben diferent amb el que passa a les grans ciutats on cadascú va a la seva.

I, sobretot, en la majoria d’aquests pobles, més si són de muntanya, no tenen les contaminacions a les que estem sotmesos a les grans ciutats, l’aire, les aigües, el menjar, tot és més natural i autèntic.

Encara que sigui uns quants dies a l’estiu és força recomanable anar a visitar algun d’aquests pobles de muntanya i gaudir de les seves meravelles.













dilluns, 12 de març del 2012

Marxa dels castells de la Segarra

Feia temps que no patia tant en una marxa, ja sigui per la distància de 54 kilòmetres o per no estar degudament preparat, la veritat és que l'he completada, amb un temps d'11 hores i mitja, però amb força problemes a les cames.

De tota manera, un cop acabada, haig de dir que la ruta s'ho ben mereixia, ja que tots plegats hem gaudit d'una jornada esplèndida, tot passant pel costat de gran quantitat de castells, i amb una perfecta organització, sobretot pel que fa als avituallaments.


Els castells de la Segarra :



L'actual paisatge de la Segarra, es caracteritza per pobles alçats sobre un turó, presidits per un castell amb una església romànica. Aquesta estampa de la Segarra, prové dels segles de la Reconquesta, en la qual es varen construir aquestes fortificacions castelleres, cases fortes, torres de guaita, defensa o una portalada, avui en dia dissimulat per els nous carrers que s'han construït al poble, i que en temps passats havia estat una ‘vila closa’. A vegades més que un castell es pot arribar a tractar d'un poble tot emmurallat

Els castells de la Segarra, sorprenen per la seva espectacularitat, la seva grandesa i la magnitud de les dimensions en general.

Una bona part de la ruta que hem fet ha transcorregut per l’anomenada ruta dels castells de Sió, de la que segueix una mica de comentari :

Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la riba del Sió va veure ben aviat la proliferació d'una gran quantitat de castells i d'esglésies. Entre els castells que donen nom a aquesta ruta destaquen successivament els de Montcortès (any 1095), Concabella (any 1031), les Pallargues (any 1040) i l'Aranyó (any 1120). Tots foren reformats en època moderna per convertir-los en castells-palau. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar.

Entre les esglésies destaca, en primer lloc, la de Sant Esteve de Pelagalls, consagrada l'any 1180, amb una portalada original rica en iconografia. També són interessants les esglésies de Sant Salvador de Concabella, edifici del segle XIII amb portada romànica, i la petita església de Sant Pere de Muller.

També cal parar atenció al petit nucli fortificat, o 'vila closa', del Canós, que conserva molt bé una planta rectangular i fragments de la muralla original.

La Ruta dels Castells del Sió discorre bàsicament per una zona planera solcada pel Sió, dominada pels conreus d'ordi i blat. Només les restes d'antigues vinyes i un petit regadiu a les ribes del riu desafien la climatologia extrema i, sobretot, una important sequera estival.