La vida en un poble de muntanya
qualsevol és ben diferent a la que estem acostumats la gent que vivim en zones
més o menys urbanes.
D’entrada, en aquests pobles no
existeix la massificació a la que estem sotmesos la resta de la gent, tot és
més petit, molt més proper i accessible.
Segurament que els que hi viuen,
normalment gent gran, no estan del tot contents amb la seva situació, troben a
faltar serveis, alguns d’ells bàsics, dels que gaudim habitualment a les grans
ciutats.
Amb tot, estan orgullosos del lloc
on, molts d’ells, van néixer i són molt respectuosos amb l’entorn i la natura.
Amants de les seves tradicions, les
mantenen vives, malgrat el pas del temps, i les mostren a tots aquells que
venen de fora i els visiten.
Molts d’aquests pobles, a l’estiu,
multipliquen per dos o per tres la seva població amb l’arribada de familiars
que viuen a altres llocs o, simplement, estiuejants i passavolants.
Però, quan acaba el bon temps i
s’acosta el fred de l’hivern només hi queden els ‘quatre gats’ de sempre, la
gent de més edat, doncs els més joves se’n van a estudiar o cercant treball a
fora, allà només hi ha feina al camp i amb el bestiar i el jovent busquen
altres coses.
En aquests llocs les relacions humanes
es viuen d’una forma més natural, la gent és molt amable i quan vas pels seus carrers i et creues amb
algú, tan se val que sigui conegut com no, tothom es saluda, cosa ben diferent
amb el que passa a les grans ciutats on cadascú va a la seva.
I, sobretot, en la majoria d’aquests
pobles, més si són de muntanya, no tenen les contaminacions a les que estem
sotmesos a les grans ciutats, l’aire, les aigües, el menjar, tot és més natural
i autèntic.
Encara que sigui uns quants dies a
l’estiu és força recomanable anar a visitar algun d’aquests pobles de muntanya
i gaudir de les seves meravelles.

