Feia temps que no patia tant en una marxa, ja sigui per la distància de 54 kilòmetres o per no estar degudament preparat, la veritat és que l'he completada, amb un temps d'11 hores i mitja, però amb força problemes a les cames.
De tota manera, un cop acabada, haig de dir que la ruta s'ho ben mereixia, ja que tots plegats hem gaudit d'una jornada esplèndida, tot passant pel costat de gran quantitat de castells, i amb una perfecta organització, sobretot pel que fa als avituallaments.
Els castells de la Segarra :
L'actual paisatge de la Segarra, es caracteritza per pobles alçats sobre un
turó, presidits per un castell amb una església romànica. Aquesta estampa de la
Segarra, prové dels segles de la Reconquesta, en la qual es varen construir
aquestes fortificacions castelleres, cases fortes, torres de guaita, defensa o
una portalada, avui en dia dissimulat per els nous carrers que s'han
construït al poble, i que en temps passats havia estat una ‘vila closa’. A
vegades més que un castell es pot arribar a tractar d'un poble tot emmurallat
Els castells de la Segarra, sorprenen per la seva
espectacularitat, la seva grandesa i la magnitud de les dimensions en general.
Una bona part de la ruta que hem fet ha
transcorregut per l’anomenada ruta dels castells de Sió, de la que segueix una
mica de comentari :
Conquerida als
andalusins a mitjan segle XI, la riba del Sió va veure ben aviat la
proliferació d'una gran quantitat de castells i d'esglésies. Entre els castells
que donen nom a aquesta ruta destaquen successivament els de Montcortès (any
1095), Concabella (any 1031), les Pallargues (any 1040) i l'Aranyó (any 1120).
Tots foren reformats en època moderna per convertir-los en castells-palau. El
castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció
medieval i, a més, es pot visitar.
Entre les esglésies destaca, en primer lloc, la de Sant Esteve de Pelagalls, consagrada l'any 1180, amb una portalada original rica en iconografia. També són interessants les esglésies de Sant Salvador de Concabella, edifici del segle XIII amb portada romànica, i la petita església de Sant Pere de Muller.
També cal parar atenció al petit nucli fortificat, o 'vila closa', del Canós, que conserva molt bé una planta rectangular i fragments de la muralla original.
La Ruta dels Castells del Sió discorre bàsicament per una zona planera solcada pel Sió, dominada pels conreus d'ordi i blat. Només les restes d'antigues vinyes i un petit regadiu a les ribes del riu desafien la climatologia extrema i, sobretot, una important sequera estival.