Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi ambient. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juliol del 2012

No degradem el bosc !


El bosc és vida i, en conseqüència, cal preservar-lo. Caminant per qualsevol dels nostres boscos ens podem adonar de la gran quantitat d’agressions que pateixen, des de deixalles abandonades, tales indiscriminades i senyalitzacions humanes de tot tipus.

És precisament en aquest darrer punt en el voldria insistir. Avui, en la meva caminada habitual de primera hora del matí, he parat atenció a la munió de senyals, generalment pintades, que es poden trobar al bosc, inscripcions de tota mena, fletxes indicadores d’un camí o excursió en qualsevol pedra o roquetar, creus indicant un corriol que no cal agafar, punts de diferents colors pintats als arbres, etcètera, etcètera.

A més i per tal que aquest senyals siguin vistos fàcilment, s’utilitzen pintures o colors d’allò més llampants, fins i tot amb pintura fluorescent, i el resultat de tot plegat és força decebedor.

Les pedres, les roques, els arbres, tot plegat forma un conjunt que cal mantenir tal com és, intentant no modificar-lo ni malmetre’l.

Em consta que des dels Centres Excursionistes i altres associacions cíviques i esportives, des de fa temps, ja es fa pedagogia d’aquest problema i quan s’ha de marcar, per exemple el recorregut d’una caminada o excursió, es fa amb cintes lligades que, un cop acabat l’esdeveniment, es treuen sense més problema, però jo cada dia en veig més de pintades d’aquestes permanents i, per tant, segueix havent-hi molta gent que no fa cas d’aquestes recomanacions.

Hi ha molta irresponsabilitat i si no ho cuidem, d’aquí a pocs anys, serà massa tard per aturar aquesta degradació creixent.





dimarts, 10 de juliol del 2012

No hi ha límits per a l’estupidesa humana


Ahir vaig fer una entrada al meu bloc amb el títol ‘No hi ha límits per a la superació humana’, tot fent referència a la superació constant de la humanitat en alguns aspectes com ara l’esport. Avui, però, no tinc més remei que utilitzar un títol semblant, això si, totalment en negatiu.


Aquests dies s’ha sabut que el govern de Madrid, fa uns mesos, va donar llum verda al projecte d’una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, passant per Badalona.

Aquesta nova línia de 400 KV, projectada inicialment el 2005 per l’executiu socialista, veurà ara la llum després que el nou govern del PP, en el Consell de Ministres del passat 18 de novembre, aprovés la declaració d’utilitat pública i donés el permís per a la seva construcció.

El projecte explica que utilitzarà, en part, una línia ja existent en l’actualitat de 200 KV però la realitat és que es creen també alguns trams nous i, a banda de Sentmenat que és on neix la línia, també en surten afectats els termes municipals de Castellar del Vallès, Polinyà, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau-solità i Plegamans, entre d’altres.

No sé on anirem a parar! Jo, que gairebé cada dia passo per la veïna població de Sentmenat, m’esgarrifo tot veient l’entramat de línies que ja surten ara de la seva sub-estació elèctrica i sóc incapaç d’entendre com poden encara fer-ne sortir més.

Arribarà un dia que aquesta teranyina de xarxes serà tan densa que no deixarà entreveure el cel, ni el sol, ni les estrelles. Quin desastre ecològic! Això sí, tot passant per sota escoltarem el brunzir, però no de les abelles, si no del corrent elèctric passant a alta velocitat.




dimarts, 5 de juny del 2012

El globus i el 'medi ambient' estan d’aniversari

Avui se celebra el 'dia mundial del medi ambient' i, també avui, s'escau que fa més de dos-cents anys, concretament dos-cents vint-i-nou, que els germans Montgolfier van fer una primera demostració pública d’enlairament d’un globus aerostàtic dirigit. Aquest primer vol va cobrir 2 quilòmetres, va tenir una durada d’uns 10 minuts i arribà a una altitud aproximada entre els 1600 i els 2000 metres.

Des d’aleshores els vols en globus han evolucionat molt, tan pel que fa als materials emprats en la seva fabricació com als sistemes d’ajuda a la navegació.

Uns anys més tard i partint de la mateixa idea del globus aerostàtic, naixia el ‘dirigible’ també conegut com a 'zepelí', molt més gran, de forma ovalada i amb capacitat de maniobrar mitjançant un sistema de propulsió pròpia.

Tot i que la seva edat d’or està situada al començament del segle XX i fins a la ‘Primera Guerra Mundial’, essent utilitzat com arma de guerra al fer possible el bombardeig des de l’aire, actualment, s’ha tornat a plantejar la seva utilització com a mitjà de transport, bàsicament per qüestions econòmiques, però també per raons 'mediambientals', tenint en compte la seva escassa, per no dir nul·la, contaminació i el seu vol silenciós.

¿Us imagineu que la gent anés d’un lloc a un altre, per exemple a treballar, amb ‘globus’ i estigués a mercè del vent, tan pel que fa a la seva intensitat com a la seva direcció? Jo ja em veig arribant un dia a Olot en lloc de Vic, tot sobrevolant el volcà del Croscat.

Això si, no em negareu que seria molt més romàntic i ple d’aventures. Què voleu, a mi m’agrada somiar.