El bosc és vida i, en conseqüència,
cal preservar-lo. Caminant per qualsevol dels nostres boscos ens podem adonar
de la gran quantitat d’agressions que pateixen, des de deixalles abandonades, tales
indiscriminades i senyalitzacions humanes de tot tipus.
És precisament en aquest darrer punt
en el voldria insistir. Avui, en la meva caminada habitual de primera hora del
matí, he parat atenció a la munió de senyals, generalment pintades, que es
poden trobar al bosc, inscripcions de tota mena, fletxes indicadores d’un camí
o excursió en qualsevol pedra o roquetar, creus indicant un corriol que no cal
agafar, punts de diferents colors pintats als arbres, etcètera, etcètera.
A més i per tal que aquest senyals
siguin vistos fàcilment, s’utilitzen pintures o colors d’allò més llampants,
fins i tot amb pintura fluorescent, i el resultat de tot plegat és força
decebedor.
Les pedres, les roques, els arbres,
tot plegat forma un conjunt que cal mantenir tal com és, intentant no
modificar-lo ni malmetre’l.
Em consta que des dels Centres
Excursionistes i altres associacions cíviques i esportives, des de fa temps, ja
es fa pedagogia d’aquest problema i quan s’ha de marcar, per exemple el
recorregut d’una caminada o excursió, es fa amb cintes lligades que, un cop
acabat l’esdeveniment, es treuen sense més problema, però jo cada dia en veig
més de pintades d’aquestes permanents i, per tant, segueix havent-hi molta gent
que no fa cas d’aquestes recomanacions.
Hi ha molta irresponsabilitat i si
no ho cuidem, d’aquí a pocs anys, serà massa tard per aturar aquesta degradació
creixent.


.jpg)