Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris edat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris edat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de setembre del 2013

L'edat del ‘si no fos’

Diuen que un cop s'ha superat el llindar dels seixanta anys s'arriba indefectiblement a l'edat del ‘si no fos’, és a dir, aquella en que un troba excuses per a tot, ‘si no fos per la maleïda artritis’, ‘si no fos per aquests genolls’, ‘si no fos per l'edat’, ... i així un dia si i un altre també esdevé un no parar de queixar-se de forma continuada.

Jo, i ho dic sense cap tipus de recança, ja he superat aquesta barrera fictícia i el cert és que no comparteixo gens ni mica aquesta manera de veure les coses, i em nego rotundament a definir la meva edat com la del ‘si no fos’.

Moltes vegades aquesta sensació de ser ‘gran’ o directament ‘vell’ està instal·lada només dins del nostre cap i és totalment subjectiva, sense cap tipus de fonament, essent segurament la mateixa societat la que ho fomenta.

Però creieu-me, quan un té aquesta edat i s'ho planteja seriosament, pot arribar a fer qualsevol cosa, pot millorar molt la seva forma de viure, pot seguir aprenent de la vida, pot continuar treballant física i mentalment; el límit i el ritme se'ls ha de marcar un mateix, mai els demés.

Mentre pugui i tingui forces, intentaré traçar-me una agenda atapeïda de projectes, crec que és bo seguir fent treballar el cos, continuar desvetllant la ment, tenir l'hàbit de la lectura, escoltar música, emocionar-se davant la immensitat de la vida.

La rutina i el desencís són sempre mal acompanyants. Jo ho veig així.