Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de novembre del 2012

Vall de Pineta


Segurament hi ha pocs llocs que siguin més fantàstics i bonics com el ‘Parc Natural de la Vall d’Ordesa i el Mont Perdut’; només falta que hi afegim els colors de la tardor i els saltants d’aigua baixant per tot arreu per tal que l’espectacle sigui del tot incomparable.

El dia ha començat lleugerament plujós i ha seguit així al llarg de tot el matí, volíem arribar fins els saltants d’aigua que configuren el naixement del riu Cinca, però la pluja persistent ens ha fet desistir de la nostra idea.

Malgrat tot, cada racó del nostre camí, cada visió de la muntanya, cada remor del riu Cinca transcorrent per la Vall de Pineta, ha esdevingut una successió de moments irrepetibles.

Perquè diem que fa mal temps quan plou? Perquè no acaba d’agradar la pluja quan tenim tanta necessitat dels seus beneficis?

El bosc, la muntanya i tots els elements al seu voltant, malgrat, o millor dit, gràcies a la pluja, són quelcom realment extraordinari.














divendres, 16 de març del 2012

La Ribagorça aragonesa



Per qüestions particulars, avui, hem hagut de fer un viatge llampec a l’Aragó, concretament a la comarca de la Ribagorça i, de fet, m’ha encantat retrobar-me amb els seus paisatges, les seves muntanyes, el riu Ésera i tantes i tantes coses boniques que té aquesta regió.

Hem començat passant per Benabarre (en català Benavarri), la capital cultural, amb el seu imponent castell, del que en podeu veure una torre de flanqueig,



Després hem passat per Graus, la capital administrativa de la comarca, amb la seva plaça major de façanes decorades, com podeu veure en aquesta fotografia.



I resseguint el riu Ésera hem passat per la petita població de Perrarua amb l’església – castell dalt de la muntanya,



I els ametllers arrenglerats i totalment florits, tot augurant una primavera que ja arriba,




Arribant, finalment, a Campo, bonica població de la vall de Bardají, amb la seva església davant l'ajuntament,



Després, hem travessat el ‘Congosto de Ventamillo’, amb les altes parets laterals casi tocant-se, on el riu i la carretera formen un sol pas, fins arribar a Castejón de Sos i després a Benasque (en català Benasc), final de la nostra etapa d’avui.

De fet, un viatge ràpid, però molt agradable de fer i de gaudir-ne.