Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de setembre del 2012

La tristesa


Crac és tot aquell que destaca molt en la seva especialitat, però, quan algú, amb molta insistència, vol alguna cosa i no la pot aconseguir de cap de les maneres, esdevé trist.

Diuen que la tristesa és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital, i alguns, pel que es veu, la duen també a l’equipatge esportiu.

Quan algú està trist, i ho demostra, el que busca clarament en els demés és una certa complicitat, que tothom estigui per ell, que l’ajudin, en una paraula, vol sentir-se estimat.

Ara bé, quan el sentiment de tristesa va unit a la supèrbia, la barreja aleshores pot resultar explosiva, ja que no es tracta segurament d’una emoció primària si no més aviat d’una enveja constat i permanent.

Hi ha persones que no ho poden resistir, volen ser els més rics, el més guapos, els millors, però aquesta fixació els fa eternament infeliços i, alhora, tristos. Quina pena que fan, oi?

La contraposició a aquests comportaments és la d’una actitud humil, agraïda amb els demés i amb la vida, sense envejar res a ningú i, de ben segur, que aquest camí ens aportarà alegries abans que tristors i ens donarà una millor imatge de la nostra persona.

Ja ho diuen, ningú és perfecte però alguns sembla que tinguin tots els defectes.

(Volia acompanyar, com sempre, el text amb alguna fotografia però crec que no farà falta, només donaré alguna pista per si no sabeu a qui fan referència els comentaris, el primer mot que apareix a l'escrit comença amb les lletres ‘CR’ i en total hi ha ‘7’ paràgrafs).