Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riuades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riuades. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2013

La Garona

La Garona, així en femení, és un riu català que es forma per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu a la Val d'Aran.

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo i l'altra les que provenen de la Maladeta, pic a tocar de l'Aneto, que s'infiltren en el terrer al forat dels Aigualluts i ressorgeixen al ja esmentat güell d’Eth Joeu, prop de l'Artiga de Lin.

Després, entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, passa per Tolosa de Llenguadoc, Agen i Bordeus i acaba a l'estuari de la Gironda, a l'oceà Atlàntic, tractant-se, doncs, de l'únic cabal català que no desemboca en la Mediterrània.

Avui la Garona i altres rius d'aquella part dels Pirineus, com la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ésera i el Cinca, han sortit literalment de mare, tot plegat degut a les intenses pluges caigudes a les darreres hores però també, i molt especialment, a causa del desglaç sobtat de la neu acumulada a les muntanyes properes.

Ha estat un gran ensurt que ha provocat nombroses destrosses materials però, per sort i de moment, cap desgràcia personal.

A molts pobles i ciutats del Vallès sabem de ‘riuades’, per sort llunyanes en el temps, i coneixem de primera mà els danys que poden arribar a provocar les aigües sense control, és per això que només podem estar al costat dels aranesos i tota la gent perjudicada d'aquesta part del nostre País i les zones properes.

Fòrça ànims als araneses! Totes sèm Val d’Aran!



dimarts, 25 de setembre del 2012

Les riuades del 62


La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, fa exactament cinquanta anys, fou una nit tràgica, el cel s’obrí ‘de bat a bat’ deixant caure un aiguat per la zona de la Mola, amb poc temps les canals van anar omplint les rieres i l’aigua baixava amenaçadora, amb un cabal i una força mai vista.

No era una pluja forta, era un aiguat, que va agafar per sorpresa a molta gent, alguns encara treballant, altres dormint a casa seva.

Terrassa, Les Fonts de Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, van patir les conseqüències d’aquella situació dantesca, va ser un desastre sense precedents amb gairebé un miler de víctimes, entre morts, desapareguts i damnificats.

Jo, aleshores, vivia a Sabadell i tenia 11 anys i recordo perfectament quan l’endemà, amb el meu pare, ens vam apropar a la zona del Ripoll, on hi havia nombroses fàbriques del ram de l’aigua, vaig assistir a un paisatge desolador, naus sense sostre, maquinària i peces de roba per tot arreu, fang i més fang.

A molts llocs, els ponts van fer de barrera natural per a la riuada, fins que la pressió provocava el seu esfondrament o, simplement, l’aigua saltava pel damunt encara amb més força, arrossegant troncs i, fins i tot, pedres.

Ningú havia previst una cosa així, no s’havia vist mai un desgavell tan gros de la natura i esperem que mai més torni a passar.