Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’agost del 2012

Piscina de ‘can Marcet’


Feia més de 40 anys que no havia tornat a la piscina de ‘can Marcet’ i ahir, juntament amb la meva filla, hi vaig anar a banyar-me. Quants records d’aquells estius em van venir al cap!

Aquesta piscina, ara municipal, la va construir, l’any 1952, l’empresa Marcet per als seus treballadors i familiars i es va inaugurar el 25 de maig de 1953, més o menys per les mateixes dates en que la meva família, i jo que aleshores tenia gairebé 3 anys, van anar a viure a una de les cases de la plaça del Sol que també l’empresa va posar a disposició d’alguns treballadors.

De ben petit recordo haver-hi anat molt amb els meus pares, i de fer-hi un curset per aprendre a nedar, però el que més recordo és quan, amb 9 o 10 anys, als estius no m’hi movia. En aquell temps, vaig entrar a formar part de l’equip de natació que s’hi va formar i, a banda dels entrenaments diaris, tot el dia estàvem jugant i banyant-nos amb els amics.

Cada any, a l’acabar la temporada, es feia un festival on hi competíem tots els nedadors i, també, una exhibició de salts de palanca i trampolí. Eren impressionants els ‘salts mortals amb tirabuixó’ i els ‘salts de l’àngel’ des de la palanca dels 10 metres d’alçada.

Fins gairebé els 12 o 13 anys vaig anar participant amb l’equip, fent sortides setmanals de competició a altres localitats i disputant també en una lligueta catalana de ‘waterpolo’.

Per una estona, ahir, em van anar passant per la memòria totes aquells moments viscuts i intentava recordar, sense gaire sort, els noms dels companys d’aquella època als quals ja no he vist més.

La piscina de 33 metres de llarg i 14 d’ample estava igual que sempre, a la palanca li han tret les escales fins el primer tram, per tal que no s’hi pugui pujar, suposo per mesures de seguretat, i hi falten els trampolins d’un metre que hi havia, a banda i banda.

També han desaparegut les grades que hi havia al cantó oposat dels vestidors donant pas a una zona d’herba per a prendre el sol. Recordo perfectament que aquestes grades s’omplien ‘de gom a gom’ amb motiu dels festivals de final de temporada.

A la part central de la zona de serveis, encara hi ha la mateixa caseta, de planta baixa i pis. Al pis, és força interessant el mural obra del pintor sabadellenc Fidel Trias Pagès, amb el lema llatí ‘men sana in corpore sano’, així com el detall que figura a la paret de l’escala que accedeix al pis.

Aquest artista és l’autor també dels murals de la Capella de Sant Feliu del Racó, del conjunt de l’església de Sant Oleguer i del mural que hi ha al vestíbul de la seu central del BBVA a Sabadell.

Espero que no tardi quaranta anys més en tornar-hi, doncs em va agradar molt aquesta instal·lació de caire familiar i em va fer recordar una infància molt enriquidora en tots els sentits.