Feia més de 40 anys que no havia
tornat a la piscina de ‘can Marcet’ i
ahir, juntament amb la meva filla, hi vaig anar a banyar-me. Quants records
d’aquells estius em van venir al cap!
Aquesta piscina, ara municipal, la
va construir, l’any 1952, l’empresa Marcet per als seus treballadors i
familiars i es va inaugurar el 25 de maig de 1953, més o menys per les mateixes
dates en que la meva família, i jo que aleshores tenia gairebé 3 anys, van anar
a viure a una de les cases de la plaça del Sol que també l’empresa va posar a
disposició d’alguns treballadors.
De ben petit recordo haver-hi anat
molt amb els meus pares, i de fer-hi un curset per aprendre a nedar, però el
que més recordo és quan, amb 9 o 10 anys, als estius no m’hi movia. En aquell
temps, vaig entrar a formar part de l’equip de natació que s’hi va formar i, a
banda dels entrenaments diaris, tot el dia estàvem jugant i banyant-nos amb els
amics.
Cada any, a l’acabar la temporada, es
feia un festival on hi competíem tots els nedadors i, també, una exhibició de
salts de palanca i trampolí. Eren impressionants els ‘salts mortals amb tirabuixó’ i els ‘salts de l’àngel’ des de la palanca dels 10 metres d’alçada.
Fins gairebé els 12 o 13 anys vaig
anar participant amb l’equip, fent sortides setmanals de competició a altres
localitats i disputant també en una lligueta catalana de ‘waterpolo’.
Per una estona, ahir, em van anar
passant per la memòria totes aquells moments viscuts i intentava recordar,
sense gaire sort, els noms dels companys d’aquella època als quals ja no he
vist més.
La piscina de 33 metres de llarg i
14 d’ample estava igual que sempre, a la palanca li han tret les escales fins el
primer tram, per tal que no s’hi pugui pujar, suposo per mesures de seguretat,
i hi falten els trampolins d’un metre que hi havia, a banda i banda.
També han desaparegut les grades que
hi havia al cantó oposat dels vestidors donant pas a una zona d’herba per a
prendre el sol. Recordo perfectament que aquestes grades s’omplien ‘de gom a gom’ amb motiu dels festivals
de final de temporada.
A la part central de la zona de
serveis, encara hi ha la mateixa caseta, de planta baixa i pis. Al pis, és
força interessant el mural obra del pintor sabadellenc Fidel Trias Pagès, amb
el lema llatí ‘men sana in corpore sano’,
així com el detall que figura a la paret de l’escala que accedeix al pis.
Aquest artista és l’autor també dels
murals de la Capella de Sant Feliu del Racó, del conjunt de l’església de Sant
Oleguer i del mural que hi ha al vestíbul de la seu central del BBVA a
Sabadell.
Espero que no tardi quaranta anys
més en tornar-hi, doncs em va agradar molt aquesta instal·lació de caire
familiar i em va fer recordar una infància molt enriquidora en tots els
sentits.
.jpg)

.jpg)
