Quan som a l'hivern desitgem la
primavera i quan ja estem en ella voldríem que aviat arribés l'estiu, però és
aleshores que la calor ens ofega i preguem que torni aviat la tardor, i anem
donant tombs a la vida, descontents del que tenim, desconeixent el que vindrà.
Perquè no gaudim millor del present
sense amoïnar-nos tant pel futur? Avui, sense anar més lluny hem tingut una mica de tot, un dia típic de primavera, amb núvols, una mica de fresca,
pluja i a estones sol, què més podem demanar?
La natura necessita de la primavera
i els nostres sentiments també, deixem córrer el temps, tal com vingui, deixem
créixer els nostres sentiments, tal com siguin.
El costumari popular està ple de
dites sobre la primavera però n'hi ha dues que m'agraden força:
‘ Per la primavera, res no és com
era’
i
‘ La primavera porta flors, dites i
calor. Si no la veus, ets de color marró’
