Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’abril del 2013

No estem mai contents


Quan som a l'hivern desitgem la primavera i quan ja estem en ella voldríem que aviat arribés l'estiu, però és aleshores que la calor ens ofega i preguem que torni aviat la tardor, i anem donant tombs a la vida, descontents del que tenim, desconeixent el que vindrà.

Perquè no gaudim millor del present sense amoïnar-nos tant pel futur? Avui, sense anar més lluny hem tingut una mica de tot, un dia típic de primavera, amb núvols, una mica de fresca, pluja i a estones sol, què més podem demanar?

La natura necessita de la primavera i els nostres sentiments també, deixem córrer el temps, tal com vingui, deixem créixer els nostres sentiments, tal com siguin.

El costumari popular està ple de dites sobre la primavera però n'hi ha dues que m'agraden força:

‘ Per la primavera, res no és com era’

i

‘ La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus, ets de color marró’

dimecres, 27 de març del 2013

La celebració del hanami


Així és com s’anomena la festa que, des de fa gairebé un miler d'anys, se celebra al Japó durant aquests dies per tal de gaudir de la bellesa dels arbres florits, en especial els cirerers. De fet, el mot ‘hanami’ significa ‘contemplació de flors’.

Aquest gran esdeveniment, també rep el nom d'‘ohanami’, és a dir, afegint-hi la lletra ‘o’ al davant, i que literalment vol dir ‘contemplació de les flors efímeres’.

És prou conegut que les cultures orientals, entre elles la japonesa, prioritzen els fets espirituals als materials i, en aquest sentit, no és res d'estrany que se celebrin unes festes tan multitudinàries en ‘honor’ a la bellesa de l’esclat de la primavera.

Que n'és de bonic i gratificant, durant aquest dies, passejar pel costat de cirerers, ametllers o pruneres, amb les seves branques farcides de flors, sota un cel extremament blau i, alhora, canviant i fugisser.

Jo, sempre que puc, ho acostumo a fer.







dimarts, 19 de març del 2013

Somnis de primavera


D’aquí a poques hores, exactament quan passin 2 minuts del migdia de demà dia 20, entrarem oficialment a la primavera astronòmica.

Tradicionalment, aquesta és una estació de renovació, de canvi, d'una natura en plena efervescència, d'un retorn a la vida de moltes coses, dels camps amb una verdor inigualable.

No en va moltes de les cultures antigues, i algunes de les actuals com ara la iraniana i la hindú, fixaven o fan coincidir l’any nou amb l’arribada de la primavera, com a símbol d'inici.

Sovint s’associa aquesta paraula amb un desig de canvi o certes ànsies de llibertat, vegeu si no quan es parla de la primavera del món àrab.

És també moment per a somiar, somnis com els del maig del 68 quan a Paris va sorgir un moviment revolucionari que, entre d'altres, tenia aquell lema ple d'il·lusió ‘sota les llambordes, la platja’.

Endavant doncs amb la primavera i somiem amb un món millor, si més no, perquè això de somiar segur que no ens ho poden prendre.




dissabte, 9 de febrer del 2013

No es pot defallir


Aquests darrers dies ja hem pogut observar alguns cirerers florits, són els primers a ensenyar-nos les seves magnífiques flors i ens els trobem al marge d'algunes carreteres, als camps propers a les viles o al bell mig de moltes zones hortícoles.

Com passa sovint, però, aquest esclat primerenc queda estroncat per les fredorades que l’hivern ens envia, una rere l’altre, recordant-nos que la seva estació encara no s’ha acabat.

Això mateix passa també a la vida, alguns pobles entreveuen la possibilitat de canvi i intenten obrir-se camí cap a una major democràcia, aspirant a viure en total llibertat.

I aquí, com a la natura, el ‘cru hivern’ mira de tallar totes les ales i qualsevol ànsia d'apertura, d'exemples la història en va plena.

Recentment, l’anomenada ‘primavera àrab’, de finals del 2010 i principis del 2011, amb aixecaments, manifestacions i protestes als països àrabs de l’Orient Mitjà i del Magrib, i a on, després d'un període de certa eufòria col·lectiva, s’intenta esclafar el procés, vegeu si no el que està succeint a Egipte i Tunísia.

I més enllà en el temps, la ‘primavera de Praga’, de l’any 1968, amb un intent de liberalització política a l’antiga Txecoslovàquia. Els txecs i els eslovacs aspiraven a la independència sota el lideratge d’Alexander Dubček, però l’URSS i els seus aliats del Pacte de Varsovia van avortar amb els seus tancs qualsevol intent d'esperança.

Malgrat tot, cal ser persistents i aprendre dels arbres doncs, amb la seva insistència i excloent el desànim, acaben guanyant la lluita, a voltes aferrissada, per acabar florint i donant-nos sempre els tan anhelats i apreciats fruits.