La ‘Política’, nascuda a les ‘polis’
de l’antiga Grècia, així amb majúscula, té el significat del poder del poble
per a decidir per ells mateixos en qüestions públiques, i això és el que
realment ens ha d'interessar, no el poder de les oligarquies, no el poder dels
qui volen viure a costa dels demés, no el poder dels qui volen mantenir les
seves influències a qualsevol preu, i hem de ser capaços de capgirar aquesta
situació.
Va costar massa aconseguir el dret
de vot perquè ara no l’exercim, el vot femení a Espanya, per exemple, no es va
regular fins la Constitució del 1931, gràcies a la defensa que en va fer Clara
Campoamor, i a Canet de Mar, el 1933, fou el municipi de tot l’estat on les
dones van votar per primer cop, en un referèndum sobre la construcció del
mercat municipal, i d'això encara no fa ni vuitanta anys!
Imaginem-nos que ningú anés realment
a votar en una convocatòria electoral, cosa realment impensable, però malgrat
tot imaginem-ho, algú creu que hauríem guanyat alguna cosa? Més aviat al
contrari, hauríem perdut l’únic dret que ens queda al poble que és el de fer
sentir la nostra veu.
L’abstenció és sempre aprofitada per
algú però, alhora, també perjudica a d'altres, és a dir, no és innòcua, i només
cal estar degudament informat per intentar esbrinar a qui pot beneficar, només
cal escoltar els seus missatges per saber qui són els vertaders enemics d'aquest
dret del poble, tant aquí a casa nostra com a fora, i aquests no són altres que
els que generen el que s’anomena ‘el vot
de la por’ o, dit d'una altra manera, ‘l’abstenció
de la por’, els que ens voldrien veure ben submisos i uniformats.
Tot i que jo ho tinc ben clar, Déu me’n guard de suggerir a ningú el
que ha de fer, tothom és lliure d'exercir o no el seu dret a votar i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

