Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de novembre del 2012

La Política


La ‘Política’, nascuda a les ‘polis’ de l’antiga Grècia, així amb majúscula, té el significat del poder del poble per a decidir per ells mateixos en qüestions públiques, i això és el que realment ens ha d'interessar, no el poder de les oligarquies, no el poder dels qui volen viure a costa dels demés, no el poder dels qui volen mantenir les seves influències a qualsevol preu, i hem de ser capaços de capgirar aquesta situació.

Va costar massa aconseguir el dret de vot perquè ara no l’exercim, el vot femení a Espanya, per exemple, no es va regular fins la Constitució del 1931, gràcies a la defensa que en va fer Clara Campoamor, i a Canet de Mar, el 1933, fou el municipi de tot l’estat on les dones van votar per primer cop, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal, i d'això encara no fa ni vuitanta anys!

Imaginem-nos que ningú anés realment a votar en una convocatòria electoral, cosa realment impensable, però malgrat tot imaginem-ho, algú creu que hauríem guanyat alguna cosa? Més aviat al contrari, hauríem perdut l’únic dret que ens queda al poble que és el de fer sentir la nostra veu.

L’abstenció és sempre aprofitada per algú però, alhora, també perjudica a d'altres, és a dir, no és innòcua, i només cal estar degudament informat per intentar esbrinar a qui pot beneficar, només cal escoltar els seus missatges per saber qui són els vertaders enemics d'aquest dret del poble, tant aquí a casa nostra com a fora, i aquests no són altres que els que generen el que s’anomena ‘el vot de la por’ o, dit d'una altra manera, ‘l’abstenció de la por’, els que ens voldrien veure ben submisos i uniformats.

Tot i que jo ho tinc ben clar, Déu me’n guard de suggerir a ningú el que ha de fer, tothom és lliure d'exercir o no el seu dret a votar i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.






divendres, 5 d’octubre del 2012

Fa el tifa i és un àcrata


Rafael Hernando, diputat i portaveu adjunt del Partit Popular al Congrés de Diputats, ha qualificat amb aquestes paraules (fa el tifa i és un àcrata) al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, amb motiu de l’arxivament de la causa del fets del 25-S a Madrid i després que aquest últim, en les seves consideracions, digués el següent, ‘ ... no es pot prohibir l’elogi o la defensa d’idees o doctrines, sobre tot, davant la convinguda decadència de l’anomenada classe política’.

Jo crec que el jutge Santiago Pedraz té raó en les dues coses, és a dir, que cal salvaguardar la ‘llibertat d’expressió’ del poble i, també, quan afirma que la classe política ‘està en decadència’.

És evident també que ambdues argumentacions no han agradat gens als polítics, però abans de desqualificar al jutge caldria que fessin autocrítica i, segurament així, veurien el perquè d’aquesta sensació generalitzada.

Ara bé, una cosa és manifestar-se pacíficament i exercir la llibertat d’expressió, drets totalment reconeguts, i l’altra és que aquests actes generin una violència desproporcionada, que en cap cas pot ser justificada.

(Traducció al castellà de ‘fa el tifa’, ‘es un pijo’)