Aprofitant l’avinentesa que durant aquests dies, a
Castellar del Vallès, se celebra l'11ena Setmana del Pallasso ‘vallesclown’, m’ha complagut força cercar trets diferencials
i etimològics dins dels clowns i pallassos.
D’entrada, dir que el mot pallasso ve del francès ‘paillasse’ i aquest de l’italià ‘paggliaccio’, un derivat de ‘paglia’ que vol dir palla, tot
referint-se al còmic grotesc, vestit malfardat de roba, semblant a les teles de
matalàs, antigament reomplerts de palla.
Les principals llengües europees, l’anglès, el francès i
l’alemany, utilitzen però, en tots tres casos, el nom de ‘clown’ per a definir al pallasso, mot que, en aquest cas, deriva
del llatí ‘colonus’ i es podria
traduir com a pagès o aixafaterrossos.
En la nostra cultura més propera, dins dels anomenats
pallassos hi trobem diversos personatges, més o menys tipificats:
El Clown
pròpiament dit, conegut també com a Pallasso
Blanc, Carablanca, Enfarinat o Llest, representa l’ordre, la llei i el món adult.
L’August, que és
el personatge ximple, babau, extravagant, grotesc, absurd, murri, trapella,
provocador i, sorprenentment, astut.
El Segon August
o Contraagust, encara més babau que
el primer August i que té la missió de desbaratar el que els seus companys estan
duent a terme.
El Trompo, que
vindria a ser un peó, lleugerament curt de gambals i especialitzat en el domini
dels diferents instruments musicals.
A banda d'aquests personatges i dins la gran família dels
pallassos, hi trobaríem també a l’Excèntric,
el Rodamón, el Mim-Clown i molts d'altres.
Si hi reflexionem una mica, segur que cadascú de
nosaltres duu en el seu interior un tros, petit o gran, de pallasso. A vegades
cal només buscar-lo i, perquè no, exterioritzar-lo de tant en tant, amb la sana
intenció de fer riure als demés i, alhora, gaudir-ne un mateix.
.jpg)