Imatges molt llunyanes en el temps
però properes en el record, el pare contramestre de telers, la mare treballant
a la filatura i, més tard, com a sargidora de peces, i de lluny el característic
soroll dels telers que s'escampava per
arreu.
La fàbrica ho era gairebé tot en les
nostres vides, encara tinc ben present la sirena que marcava l'hora d'entrar i
sortir de la feina, les vivendes pels treballadors, la guarderia pels seus
fills, l'economat, on anar a buscar els queviures més bàsics i on a cada
treballador li regalaven, de tant en tant i quan tocava, una pastilla de sabó ‘lagarto’, d'aquelles grosses, per a
rentar la roba.
En aquella empresa, curiosament, també es
fabricava per a l'exèrcit, peces i peces de color caqui, allà també es reproduïen,
com a ‘olor de colònia’, els
problemes, les emocions i les vivències.
Jo, de molt petit anava a les monges
i després als escolapis, fins als deu anys, quan ja vaig passar a una altra
tipus d'escola, de caire totalment laic.
De més gran, vaig començar treballant
també al tèxtil, a les oficines, i vaig tornar a sentir l’olor de la llana, a
escoltar el soroll dels telers i a reviure la complexitat d'aquest gran ofici.
Quantes coincidències amb la meva
infantesa! Quants records d'un passat que ja no tornarà mai més!
.jpg)