Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris olor de colònia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris olor de colònia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Olor de colònia

Imatges molt llunyanes en el temps però properes en el record, el pare contramestre de telers, la mare treballant a la filatura i, més tard, com a sargidora de peces, i de lluny el característic soroll dels telers que s'escampava  per arreu.

La fàbrica ho era gairebé tot en les nostres vides, encara tinc ben present la sirena que marcava l'hora d'entrar i sortir de la feina, les vivendes pels treballadors, la guarderia pels seus fills, l'economat, on anar a buscar els queviures més bàsics i on a cada treballador li regalaven, de tant en tant i quan tocava, una pastilla de sabó ‘lagarto’, d'aquelles grosses, per a rentar la roba.

En aquella empresa, curiosament, també es fabricava per a l'exèrcit, peces i peces de color caqui, allà també es reproduïen, com a ‘olor de colònia’, els problemes, les emocions i les vivències.

Jo, de molt petit anava a les monges i després als escolapis, fins als deu anys, quan ja vaig passar a una altra tipus d'escola, de caire totalment laic.

De més gran, vaig començar treballant també al tèxtil, a les oficines, i vaig tornar a sentir l’olor de la llana, a escoltar el soroll dels telers i a reviure la complexitat d'aquest gran ofici.

Quantes coincidències amb la meva infantesa! Quants records d'un passat que ja no tornarà mai més!